L’alcalde d’Ontinyent repassa els principals reptes i projectes del municipi, amb especial atenció a la implantació dels estudis de Veterinària i al futur hospital veterinari, que considera l’actuació més transformadora per a la ciutat i la comarca. També analitza la situació de l’hospital general, l’evolució econòmica de l’Ajuntament i la reducció del deute, així com diversos projectes estratègics en educació, mobilitat i habitatge. Finalment, reafirma el seu compromís amb el desenvolupament de la ciutat i la continuïtat del seu projecte polític.
—Quin considera que ha sigut el principal assoliment del seu govern municipal fins ara?
—Per a nosaltres, el principal repte i el projecte més transformador per a la ciutat i la comarca és la implantació dels estudis de Veterinària. Més enllà de les obres executades al llarg de la legislatura, de les inversions i de la millora dels serveis, considerem que la presència de la universitat amb Veterinària és l’actuació de més impacte per al futur d’Ontinyent.
—En quin estat es troba actualment el projecte de construcció de l’Hospital Veterinari i quines són les pròximes fases previstes en relació amb el seu finançament, la planificació i l’execució?
—L’Ajuntament i Caixa Ontinyent, a través de la Fundació Universitària, treballen en la modificació del pla general i en l’obtenció del finançament necessari, al voltant de tres milions d’euros, per a l’adquisició dels solars.
Després, la Generalitat i la Universitat han de formalitzar el conveni de finançament, mentre que la institució acadèmica executarà el projecte. Ja s’ha avançat amb una aportació d’un milió d’euros per a estudis geotècnics i redacció tècnica.
Posteriorment s’han licitat i adjudicat els projectes d’aularis, laboratoris i espais docents, i també la redacció de l’Hospital Veterinari. Són passos que avancen de manera constant.
Tot i el canvi en l’equip rectoral, hi ha la voluntat de donar continuïtat al projecte, fet que permet mantindre una visió positiva.
—Quin projecte li hauria agradat completar i encara seguix pendent?
—Hi ha un que, la veritat, ja comence a estar cansat d’ell: l’hospital. És una reivindicació històrica de la ciutat. Fa vint anys que en parlem; ja quan Camps era president de la Generalitat es va arribar a presentar una maqueta. Posteriorment, quan Ximo Puig era president, es va fer una inauguració sense informar-nos que faltaven els quiròfans, l’esterilització, la cafeteria i altres elements com TACs i equipament, que són els cinc contractes complementaris que després va assumir el Govern de la Generalitat del Partit Popular.
L’última informació del conseller és que abans de finalitzar la primavera volia que estiguera tot obert. Però és un projecte que ja es fa llarg, sobretot ara que la ruptura d’unes canonades ha inhabilitat quiròfans i paritoris d’Ontinyent, i els serveis s’han traslladat a Xàtiva.
Per tant, si ja era urgent, ara encara ho és més"
—Com avalua la situació econòmica del municipi a l’inici del seu mandat enfront de l’actual?
—Quan vaig arribar a l’alcaldia, el deute era d’uns 20,5 milions d’euros. Actualment s’ha reduït aproximadament un 55%, amb una estabilitat pressupostària superior als 11 milions i un superàvit de 4,7 milions.
Això permet afrontar els reptes del futur amb més solidesa, independentment del finançament extern.
Pel que fa a la ciutat, l’economia ha millorat de manera notable. La indústria continua sent el motor principal, junt amb el sector gastronòmic i comercial. Ontinyent avança cap a un model de capital comarcal amb més capacitat de generar ocupació.
.
Estem en un moment molt positiu"
—Quins són els projectes estratègics que marcaran el futur de la ciutat en els pròxims anys?
—Un dels principals projectes és la reconversió de l’actual hospital en un centre d’atenció a malalts crònics, que el situarà entre els principals de la Comunitat Valenciana.
En educació, el programa Edificant ha permés renovar gran part dels centres, i els pròxims reptes són el Conservatori i altres equipaments També és clau el manteniment diari de la ciutat, des de la neteja fins a les xicotetes obres, que són essencials per al benestar quotidià.
—Quines mesures estan prenent per a millorar serveis bàsics com a habitatge, transport o neteja?
—Des del principi hem apostat pel repte mediambiental. Després de la dana del 19, vam prendre decisions importants, com eliminar vivendes al costat del riu i convertir la zona en un parc inundable. També hem apostat pel transport públic gratuït i per un sistema de bicicletes elèctriques, sent pioners a la Comunitat Valenciana, perquè l’orografia de la ciutat no facilita la bicicleta convencional.
En habitatge, hem cedit terrenys per al pla VIVE i s’han reactivat unitats d’execució que estaven paralitzades, generant habitatge públic i privat, així com nous parcs i equipaments. I en residus, hem implantat el sistema porta a porta. Sabem que genera dificultats, però és un sistema que millora el reciclatge.
Sabem que en este moment, probablement, electoralment, no siga el moment més propici, però arriba un moment en el qual jo crec que tot en la vida no pots ferho des del càlcul electoral, jo crec que també hi ha coses en esta vida que un ha de fer per convicció i amb independència que tinga o no tinga cost electoral"
Per tant, per a nosaltres creiem que hem d’anar en eixa línia i per tant, estem fent una aposta molt, molt forta per eixa línia.
—El sistema de porta a porta genera controvèrsia a la ciutat, per què s’ha decidit implantar este model de recollida de residus?
—Crec que moltes vegades es confon el que marca la llei amb com s’ha d’aplicar. La llei obliga a separar les fraccions de residus, i això no és una decisió municipal, sinó que ve de la normativa europea i espanyola. El que sí que podem decidir és el sistema de recollida, si és contenidors o porta a porta. En el nostre cas, com que no teníem un sistema de contenidors implantat, s’ha optat pel porta a porta, que segons les dades és el sistema que més afavoreix el reciclatge.
És una decisió basada en estudis tècnics, en el pla de residus i en la realitat que ja teníem. El sistema consisteix en baixar cada dia una fracció diferent de residus a la porta de casa. També és cert que és un canvi important, perquè canvia hàbits molt arrelats, i això genera rebuig inicial, però a mesura que s’explica i s’entén, la gent ho va assumint.
D’altra banda, la normativa també obliga a repercutir el 100% del cost del servei de residus als veïns, quan abans una part la cobria l’ajuntament amb altres ingressos. Això fa inevitable una pujada de la taxa de fem, com està passant a tot Espanya. En este context, es junten dos factors: el canvi de sistema i l’augment de la taxa, cosa que fa el procés més complex d’assumir per a la ciutadania.
—Té decidit si es tornarà a presentar com a candidat a l’alcaldia?
—Sí, vaig a continuar presentant-me. Jo crec que esta ha sigut una legislatura molt important des del punt de vista de l ’impuls, crec que ha sigut una legislatura de transformació totalment, perquè al final jo sempre pense que bones idees en tenim totes i tots, i bones idees en tenim tots els regidors, tots els alcaldes, les alcaldesses, tot el món té bones idees. El problema és si tens capacitat econòmica per fer realitat ixes idees. Jo crec que somiar, desitjar... és preciós, però convertir eixos somnis en realitat és encara més bonic, i nosaltres hem tingut en este cas la capacitat de poder-ho fer, i per tant jo crec que hi ha reptes al davant els quals a mi m’apetix continuar fent front, com és el cas, per exemple, de l’Hospital veterinari que parlàvem abans.
—Per últim, quin missatge t’agradaria deixar als ciutadans i ciutadanes del municipi?
—Hem aconseguit fer d’Ontinyent una ciutat d’avantatges, on la gent vol viure. Una dada important és que som la ciutat d’Espanya amb més fidelitat: la major part de la gent nascuda ací continua vivint ací. És cert que hi ha qui se'n va per estudis o feina, però moltes persones tornen perquè volen criar la seua família ací. Ontinyent és una ciutat i alhora un poble: serveis d’una ciutat mitjana, però amb la proximitat d’un poble on la gent es coneix.
Esta combinació és el més important que hem aconseguit: una ciutat viva, innovadora i amb identitat pròpia, on la gent pot anar-se'n però sempre torna.