El balanç anual de criminalitat de 2025 publicat pel Ministeri de l’Interior és l’informe oficial que recull les dades d’infraccions penals registrades durant l’any en tots els municipis de l’Estat amb més de 20.000 habitants. Este document s’ha convertit en una de les principals ferramentes per analitzar l’evolució de la seguretat ciutadana i, sobretot, per comparar de manera objectiva la situació entre ciutats de característiques semblants.
La seua principal utilitat és que permet establir una comparació homogènia entre municipis utilitzant com a referència la taxa de criminalitat per cada mil habitants. Este indicador elimina l’efecte del volum poblacional i oferix una imatge més precisa de la incidència real de la delinqüència en cada territori. En este sentit, les dades de 2025 situen la Comunitat Valenciana amb una mitjana de 53,9 infraccions penals per cada mil habitants, mentre que la mitjana estatal és de 50,3 i la provincial de 55.
Comparació entre territoris
A partir d’estes xifres generals, el rànquing autonòmic mostra una realitat molt desigual entre municipis. En la part més alta del llistat apareixen localitats com Cullera, que encapçala el rànquing amb 86,66 infraccions per mil habitants, seguida d’Alboraya (79,02) i València ciutat (74,32), que pel seu pes demogràfic concentra un volum absolut molt elevat de delictes. També es troben en nivells alts Alzira (67,92) i Gandia (65,59), dos municipis amb una intensa activitat urbana, econòmica i turística.
En un escaló intermedi se situen ciutats com Sagunt (54,13), molt pròxima a la mitjana autonòmica, així com Requena (51,36) o Quart de Poblet (51,29), que pràcticament igualen la mitjana estatal. A partir d’ací, el rànquing continua amb municipis com Xàtiva (47,79), Paterna (45,57), Silla (44,75), Torrent (43,99), Mislata (43,25), Burjassot (43,40), Catarroja (42,60) o Moncada (41,88), que presenten nivells moderats dins del conjunt provincial, però encara per damunt dels valors més baixos del territori.
També apareixen municipis com Bétera (40,15), Paiporta (36,69) o Alaquàs (34,84), que se situen ja en la part baixa del rànquing, tot i que encara amb diferències significatives entre ells segons la seua realitat urbana i demogràfica. Este conjunt de dades reflectix com la criminalitat no es distribuïx de manera uniforme, sinó que varia notablement segons el tipus de municipi i el seu context social.
El cas d’Ontinyent
És en este punt on Ontinyent marca la diferència més destacada de tot el balanç.La ciutat registra 26,86 infraccions penals per cada mil habitants, la xifra més baixa entre tots els municipis de la Comunitat Valenciana de més de 20.000 habitants. La distància respecte a la resta del rànquing és notable, especialment si es compara amb les ciutats situades en la part alta, on els valors arriben a triplicar o fins i tot superar en alguns casos el registre ontinyentí.
Per posar-ho en context, mentre municipis com Cullera o Alboraya superen àmpliament les 80 infraccions per mil habitants, i València ciutat es manté per damunt de les 70, Ontinyent es manté en poc més de 26, una diferència que evidencia una incidència de la delinqüència molt inferior respecte a la resta del territori analitzat.
Evolució anual
Un altre dels elements rellevants del balanç de 2025 és l’evolució de la criminalitat respecte a l’any anterior. Ontinyent registra un total de 972 infraccions penals, 129 menys que en 2024, la qual cosa suposa una reducció de l’11,74%. Esta baixada no sols afecta el volum total de delictes, sinó també a la taxa per habitant, que continua descendint i reforça la tendència positiva dels últims anys.
En el conjunt de la Comunitat Valenciana, les dades mostren una evolució desigual. Alguns municipis experimenten increments de la delinqüència, altres mantenen xifres estables i uns pocs aconseguixen reduccions moderades. En este context general, el cas d’Ontinyent destaca per combinar dos factors que no sempre coincidixen: un nivell de criminalitat ja baix en termes absoluts i, al mateix temps, una evolució clarament descendent.
El balanç del Ministeri de l’Interior permet així obtindre una visió global i comparativa de la seguretat urbana al territori valencià.