Avançantde mica en mica en la temporada de Caminades Saludables entre Arròs i Taronges,una ruta rere l’altra, “Olivetes Xafaes” camina el seu tretzè recorregutpublicat a la segona guia de marxes, tercer de la temporada: el CASTELL DECORBERA!
Com totes les rutes, des de la plaça del’Ajuntament a les 8h00 ataquem els 21 km de la caminada d’avui. Fem foto desortida amb la gorra que la Regidoria de Igualtat ens ha fet arribar. “OlivetesXafaes” reitera hui públicament una vegada més el seu més ferm compromís irecolzament al Pacte d’Estat Contra la Violència de Gènere.
Moguem! Rioladirecció terme de Polinyà a buscar el Molí de Monsalvà, la muntanyeta de SantMiquel i per baix de l’autopista, per dins de Corbera, cap al Castell.Esmorzar, dalt a un preciós paratge... mil·lenari! Poc rastre queda delsaiguats descomunals de fa dos dies.
No sempre gaudim d’una ocasió com aquesta,la de fer un mosset a un lloc tan històric. Tampoc tenim nosaltres massaocasions de fer una mica de divulgació històrica, geogràfica o social delsllocs on anem. Estar sotmès a un format o dimensió de text no deixa massaopcions per a la sapiència ni per a la divulgació. La cultura no ven!
Hui faig unaexcepció. No conèixer, encara que de manera resumida, la historia del Castellde Corbera és, per a nosaltres riberencs, imperdonable.
Així doncsCorbera, Niu de Corbs. Fins fa pocs anys el corb figurava a l’escut de la vila.No sé exactament quin tipus de corb és el que pobla les nostres teulades iantenes de televisió. Em decante per la gralla. Del nom llatí tampoc he trobatres. Sí que el àrabs que van construir el castell sobre les restes romanesd’unes fortificacions ja existents anomenaren el lloc “Qurbàyra” acoblantl’apel·latiu a la fonètica visigoda que ja els venia dels romans.
Sent evidentmentmolt més antic, del Castell de Corbera se sap que fou citat per primera vegadaper Ibn al Jatib en 1229, historiador, filòsof, escriptor, poeta i físic delRegne de Granada i que pertanyia a la cadena defensiva àrab que tenia centre icomandament a Alzira.
Fortalesa longitudinal seguint la lloma delturó on seu, tingué que alçar a la muntanyeta d’enfront, la que hui coneguemper la de Sant Miquel, una torre de vigia que avisés dels possibles atacs debanda de ponent on la vista des del castell no arribava.
Al 1248, Jaume1er conquereix aquells murs, i la propietat va passant per diverses mans mésendavant: Pere IV el Cerimoniós, Pedro de Jérica, Ramón Berenguer d’Aragó,Alfons el Magnànim i la família Vilaragut.
Al Juny del1521 una batalla de les Guerres de Germanies destrueix el castell i deixa allòque avui hi queda. Els merlets que encara coronen les muralles son deconstrucció cristiana, i queden dos arcs de volta de canó, els murs del lateralsud, uns pocs en gran part enderrocats repartits una mica per tot arreu i elsde les estances nobles en la part superior.
Bé doncs ara, alguna cosa més sabeu i jotambé!
Els quaranta que hem vingut a la caminadaanem tornant cap a Sueca pel camí de les Basses en direcció a la Font, barri deSant Joan que avui pertany a Benicull, i per dins de Polinyà refem camí cap a Riolapel Camí Fondo.
Ja tenim una llargueta feta i assolida unafita més i malgrat aquesta època tan dolenta, anem fent, separats, emmascarats,agrupats de sis en sis... i procurantseriosament aturar qualsevol risc de contagi. Permeteu-me insistir... anemfent!