Animalistas

FranciscoAdán (Abogado)

Imposicióno prohibición

Vivimostiempos extraños y son los tiempos donde hay gente que abandera elrespeto por la vía de la imposición o la prohibición. Qué quierenque les diga, desde mi punto de vista hay que tener mucho cuidado conlas prohibiciones, por lo menos hay que saber qué se prohíbe y quécosas se van a prohibir.

Noson pocos los amigos que me hablan de los derechos de los animales,pero yo, que me dedico a esto del derecho con mayor o menor acierto,sé que otorgar derechos a los animales supone un paso al frente enla filosofía del derecho y el iusnaturalismo, una victoria de lossofistas si me aprietan en la línea histórico-temporal o si nosvolvemos más modernos de Santo Tomás o de Rosseau.

Porotro lado, los positivistas que creen que el derecho es unaherramienta meramente humana, que no hayun derecho natural o divino (según sea Rosseau o Santo Tomás quiendefienda en el debate esta postura) y el británico Stuart Mill o elfrancés Comnte podrían defender arduamente que el derecho, como talherramienta humana no puede ser aplicado a los animales, que eso esuna animalada. Claro que podrían cambiar las tornas y ser unentusiasta Thomas Jefferson el que defendiera que, por muy derechonatural que sea, este otorga derechos al ser humano por el hecho detener dignidad ( que es el generador de derechos) y que la dignidades una virtud esencialmente humana frente a un acalorado FrancisBacon que podría contrargumentar que en tanto en cuanto el derechoes una herramienta esencialmente humana, nada impide al ser humanoregular lo que estime oportuno y si se quiere otorgar derechos a losanimales, mientras esté correctamente adoptado este acuerdo, nadaimpide que los animales tengan derechos.

Pordesgracia este apasionante debate se ha reducido a llamar a los queles gustan los toros torturadores y a los que los quieren prohibirliberticidas, será que la sociedad de la información no es lasociedad de la formación ni de la argumentación y si no lo creen,miren al Congreso.

AlbertLlueca

Incivil,groller, rude, ignorant

Ésservivent dotat de sensibilitat i moviment voluntari. Espectacle formatper actuacions molt variades que intervenen pallassos, acròbates,feres ensinistrades, exercicis de màgia, etc. Allò especialmentnotable, digne d’atenció, que s’ofereix a la vista o a lacontemplació intel·lectual. Relatiu o pertanyent a l’enteniment.Aptitud, facultat, d’entendre. Percebre amb la intel·ligència elsentit (d’alguna cosa), tenir la intel·ligència, una idea clara(d’alguna cosa).

Definicions,definicions, definicions, que fan dels fet no menys important ovaluós, o si. Si al propi ser li lleves la seua pròpia condició desensibilitat. Facultat de sentir, de percebre pels sentits. O la seuacondició voluntària.

Queneix de la voluntat. I la transformes en ensinistrament per tot allòde real, de cru, de nú, de naturalitat, d’incertesa i de somnis.

Debat,consciència. Ideolgia. Sistema d’idees econòmiques, polítiques osocials que configuren la visió de la realitat. Et fan estar en unlloc o en un altre. En un vaixell o en un altre. En un horitzó o enun altre. En undestí o en el lloc de partida.

Pucentendre als defensors dels animals i puc entendre als defensors delsanimals. Un a favor de la seua exhibició pública i altres com adefensor de la vida digna dels mateixos. Estat dinàmic de la matèriaorganitzada, caracteritzat bàsicament pel fet de poder reproduir-sei per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant elsdiferents canvis en el medi.

Latradició no pot ser l’escorça infinita. Llegat històric,reiterat o modificat, fet de trets formals, estilístics i temàtics.Capa externa dels òrgans. La tradició ens ha de servir per a poderaprendre, debatir, consensuar i ser humans. Animal, llevat de l’home.Discussió d’una qüestió entre dues o més persones de posicionscontraposades, les quals es troben subjectes a les regles metòdiquesd’intervenció i d’exposició de llurs arguments. Aprovar perconsens.

Dirmal per tal de destruir la bona opinió que altres en tenen, demenysprear-ne la qualitat. Manera de jutjar sobre una qüestió,concepte que hom té d’una cosa qüestionable. Concepte que hom téd’una persona, manera com hom la jutja.