Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Cada 25 d’octubre, la Comunitat Valenciana celebra el Dia del Comerç Local. Per als comerciants, però, els reptes es renoven cada matí en alçar la persiana. La consellera Marián Cano reconeix les dificultats del xicotet comerç per a trobar relleu i adaptar-se a uns hàbits de consum que han canviat. Davant la competència de les grans plataformes i la menor renda disponible de les famílies, defensa l’especialització i el tracte personalitzat, amb el suport d’ajudes a la modernització i de programes que faciliten la continuïtat dels negocis.
—Amb motiu del Dia del Comerç Local, quin balanç fa de la situació del comerç a la Comunitat Valenciana? Què està funcionant i on detecta més dificultats?—La veritat és que les xifres globals del comerç són positives: hi ha creixement en facturació i en llocs de feina. Però, quan baixem als diferents subsectors, hem de distingir entre el comerç dels autònoms i les micropimes, i les empreses de més de deu treballadors.
En el cas del xicotet comerç, encara hi ha reptes per davant: com continuar treballant, com afrontar el relleu i com mantindre eixe negoci obert. En locals oberts hi ha una lleugera disminució del 2,3%, tot i que estem per baix de la disminució de la mitjana nacional, que és del 2,6%.
Nosaltres tenim clar que hem d’acompanyar tot el sector: la part que està creixent, però també eixe xicotet comerç que forma part de la nostra identitat, que és molt especialitzat i que coneix molt bé el seu client. Volem ajudar-lo a adaptar-se a les noves tecnologies, que poden donar-li més oportunitats. I, en els casos en què no hi ha relleu generacional dins de l’empresa, estem buscant fórmules per a facilitar-lo.
Quan es parla des del Govern de Pedro Sánchez de les grans xifres de l’economia, no es posa l’accent en l’economia domèstica, en la renda que tenen les famílies"
A banda dels reptes de les empreses, també cal mencionar la disminució de la renda disponible de les famílies. Quan es parla des del Govern de Pedro Sánchez de les grans xifres de l’economia, crec que moltes vegades no es posa l’accent en l’economia domèstica, en la renda que tenen les famílies.
Això també afecta el comerç local. Una família que necessita destinar més recursos a la hipoteca, al cost de l’energia i a la compra bàsica de primera necessitat disposa de menys recursos per a comprar-se roba, sabates o productes per a sa casa.
—El decreixement és més pronunciat en els comerços que no venen productes de primera necessitat?
—Sí, efectivament. Quan parlem de comerç especialitzat, hem de fer l’anàlisi segons el sector. Depén molt de la renda disponible, però també de les preferències de consum.
De la covid cap ací, la moda va baixar un escaló respecte a l’oci en les preferències. Per més que es parle de la pujada salarial, si no parles de com ha pujat la vida, no estàs parlant del que realment entén cada família: quants diners li queden en la butxaca després de pagar tot allò que és necessari.
Entre eixes preferències que han anat més cap a l’oci i una menor renda disponible de les llars, hi ha comerços, com els de moda, que estan patint. És on estem notant un poquet més la disminució o la pèrdua de locals i de micropimes.
En canvi, hi ha una tendència creixent en les xicotetes empreses de serveis dedicades a la bellesa o la salut: perruqueries, centres d’estètica, centres de fisioteràpia... Ahí estem creixent.
—Un altre repte és la competència de les grans cadenes estrangeres, amb un alt volum de facturació i preus baixos. Com afecta això el xicotet comerç? Què s’està fent per a incrementar-ne la competitivitat?
—Hem fet l’anàlisi des de diverses perspectives i també hem de parlar dels hàbits dels consumidors. Hi ha una evolució que s’ha produït al llarg dels anys i que afecta el moment de la compra.
Fa molts anys, quan no hi havia tanta incorporació de la dona al món laboral, el moment de comprar podia ser diferent. Afortunadament, la dona està plenament incorporada al món laboral i, a més, la compra ja no s’entén sols com una qüestió de la dona. Més que pel sexe, era per la disponibilitat horària.
Un canvi important que ha hagut d’afrontar el comerç són els horaris d’obertura: quan pot comprar eixa persona que treballa. Evidentment, hi ha hagut una adaptació del xicotet i mitjà establiment a eixos horaris.
Però, quan entra el comerç electrònic, canvia el paradigma. En qualsevol moment, a casa, assegut al sofà, et pot vindre al cap una necessitat i pots cobrir-la. A més, la informació disponible fa que moltes voltes la compra estiga molt condicionada pel preu. Són reptes molt complicats per al xicotet comerç, que han portat a una reestructuració.
Jo crec que l’aposta és per la personalització, perquè tu coneixes millor que ningú el teu client. Eixa atenció personalitzada és el que es valora. També has de donar un valor afegit: tenim comerços que oferixen artesania o un producte de primera qualitat. Si parlem de l’agroalimentari, hi ha tendes especialitzades amb productes que no pots trobar en altres llocs. És una estratègia que han seguit molts comerços i en què nosaltres volem acompanyar-los.
—El relleu generacional és un problema que pareix agreujar-se en les zones rurals, on també hi ha despoblament. Si una persona va a jubilar-se i no troba relleu, com poden ajudar-la?
—Treballem amb les associacions i amb les cambres de comerç, i tenim programes precisament per a això. Molts fills de comerciants han optat per una altra eixida professional i no continuaran en el comerç o en l’establiment que tenia la família.
És una necessitat que ens traslladen els mateixos comerciants: no hi ha relleu. En el Pla Endavant hem posat en marxa programes que ajuden a identificar eixos comerços i persones que podrien estar interessades a continuar-los.
El relleu generacional és molt difícil a nivell empresarial i en el xicotet comerç encara es complica més. Si parlem de poblacions d’interior o de municipis en risc de despoblament, tenim en compte eixa perspectiva en les nostres línies d’ajudes. Moltes vegades primem qui fa una inversió en eixos municipis.
Col·laborem amb associacions i cambres per a detectar persones interessades i comerciants a qui ha arribat el moment de disfrutar de la jubilació, posar-los en contacte i ajudar que es produïsca eixe relleu.
També crec que hem de fer molta pedagogia amb qui té el comerç, perquè de vegades el que tira cap arrere una persona interessada a portar el negoci són els lloguers que ha d’assumir o el cost del traspàs.
Jo soc neta de comerciants. Tenien una tenda, però ma mare va optar per l’educació, és mestra, i mon tio és metge. Van fer un traspàs dins de la família d’una manera generosa perquè el negoci continuara obert.
—Han impulsat ajudes a la digitalització perquè els comerciants puguen desenvolupar la vessant online del seu establiment?
—Sí, tenim ajudes per a la inversió que hagen de fer, però també per a la formació. Una de les coses bones de la compra de proximitat és que el comerciant et recomana, et diu: “Mira, tinc esta novetat, tinc això”. Que puguen continuar tenint eixe contacte amb el client és fonamental.
També recolzem les ferramentes que impulsen les associacions, les agrupacions de comerciants o els mercats. Els nostres mercats són part de la identitat de la Comunitat Valenciana i una de les nostres joies. Quan volen integrar una plataforma online o un repartiment conjunt de diverses parades, són programes que poden entrar dins de les nostres convocatòries d’ajudes.
La clau de les convocatòries és el diàleg que mantenim sempre amb el sector: l’artesania, les associacions de comerços de barri de diferents municipis, els mercats i fins i tot els mercats ambulants. A més, estem treballant en l’anàlisi de la venda ambulant.
També amb la resta de comerços, amb les empreses de més de deu treballadors i amb els grups de distribució que tenim tan implantats. Tenim empreses a la Comunitat Valenciana que són referents a nivell nacional i global.
Eixe diàleg és el que fa que anem definint com podem recolzar estos empresaris i autònoms perquè continuen amb la seua activitat, que és símptoma de vida en un barri.
—Quant a línies d’ajudes, on més han centrat els esforços estos últims anys?
—Ha sigut una aposta clara per la col·laboració. En esta Conselleria s’ha entés que el comerç aplega a tots els nostres racons i que la col·laboració ha de ser a tots els nivells.
Hi ha ajudes directes, però també ajudes mitjançant les associacions per a projectes de dinamització, esdeveniments i campanyes, que sempre és millor fer de manera agrupada. També col·laborem amb els ajuntaments en la remodelació dels mercats perquè cal modernitzar les instal·lacions.
Una altra línia és la col·laboració amb els ajuntaments a través de la nostra xarxa d’agents de comerç. Eixe tècnic especialitzat de l’administració local, que és la més pròxima al comerç, va determinant com es pot ajudar: si cal dinamitzar-lo, facilitar els tràmits d’obertura... És eixa antena que té el comerç dins de l’Ajuntament.
És un programa que està funcionant molt bé. Destacaria no sols l’ajuda que donem als municipis que tenen un agent, sinó també la tasca de posar-los en contacte perquè compartisquen millors pràctiques i així es beneficie tot el comerç.
Tenim clar que ha de ser de baix cap amunt. És la millor manera de definir les línies polítiques: escoltar quines necessitats tenen i marcar la direcció.
Ara estem fent una feina molt important en línia amb una de les màximes d’este Consell: la simplificació i l’agilització dels procediments. Estem treballant amb tot l’equip de Comerç per a tindre convocatòries que puguem gestionar amb més agilitat i que també siguen més senzilles per a qui les sol·licita.
—Les fires comercials reunixen productors i permeten donar a conéixer negocis que potser només es coneixien al seu municipi. Estan donant suport des de la Conselleria a este tipus d’iniciatives?
— Sí, i ahí no estem sols, també la Conselleria d’Agricultura. Algunes firetes són més competència seua, si parlem de productes agroalimentaris. I també treballem des de Turisme.
Hi ha esdeveniments que posen l’accent en el turisme o en la gastronomia i que posen en valor el comerç. Turisme i comerç han d’anar molt interrelacionats, perquè el teu producte el compra el veí i també qui ve a gaudir i passar uns dies ací.
Quan s’organitza un esdeveniment d’estes característiques, treballem amb interlocutors diversos, com els ajuntaments. Fa poc vam estar amb la regidoria de Comerç d’Alacant en la presentació d’un esdeveniment vinculat al comerç i a l’hostaleria.
Recolzem també les associacions locals i les iniciatives comarcals, perquè és una manera de dinamitzar el comerç i donar-lo a conéixer. Després d’haver provat un producte en una fira, pots tornar a buscar-lo.
Ara estem a les portes d’una de les fires comercials més importants i de més llarga tradició de la Comunitat Valenciana, coneguda a nivell nacional: la Fira de Tots Sants de Cocentaina. És un model que ha aglutinat durant molts anys moltíssims comerciants i ha apropat el producte al consumidor.
—Enguany van portar a Fitur per primera vegada l’artesania valenciana. Quina importància té mantindre-la, no sols com a comerç, sinó com a part de la identitat i la tradició de la Comunitat Valenciana?
—El nostre comerç artesà té eixe valor afegit, eixe valor identitari. Té molt a oferir al turista que ve precisament per les nostres característiques: per com som en esta terra, per com vivim i com gaudim de cada moment.
Des del Centre d’Artesania estem fent una tasca molt important que arranca de la formació en oficis artesans. Està tenint molt bona acollida i és una manera de treballar en el relleu.
També recolzem les firetes d’artesania dels diferents municipis i els artesans que hi participen, ajudant-los amb els seus gastos. Les convocatòries d’ajudes també apleguen a ells.
Vam fer una presentació a Fitur, a la plaça central de la fira de turisme, perquè és un valor afegit de la nostra terra, és identitat. I cada vegada el visitant, però també el mateix veí, està apostant més per eixa identitat.
—Té l’artesania acollida entre els joves?
—Fem els premis d’artesania perquè són una manera de donar-los visibilitat, i veiem gent jove que fa apostes. Hi ha qui treballa la ceràmica, qui fa joieria... Un any, un dels premiats era una carnisseria que elaborava productes artesans diferenciats.
Hem de realçar cada volta més eixe valor de l’artesania. Des de la Conselleria i la Direcció General de Comerç ho tenim molt clar, i el nostre Centre d’Artesania hi juga un paper molt important.
La fiscalitat ha de servir per a sostindre les polítiques socials, però no pot ser confiscatòria; hem de permetre als autònoms viure"
—Davant de tots els canvis que hem mencionat, on estan les oportunitats per al xicotet comerç?
—Tot i que tenen grans reptes per davant, també veiem projectes de gent que comença amb una especialització molt gran i que posa molta vocació en el negoci. Empreses que van creixent i que, amb eixe model, després obrin altres establiments.
Crec que hem d’anar cap a eixe comerç més especialitzat, més d’experiència. Tenim molt de comerç que fa que anar a la tenda siga una experiència. I ahí és on ens podem diferenciar.
La nostra obligació és acompanyar els empresaris i autònoms que prenen la decisió d’obrir un comerç en què donar el millor de si. Eixe autònom està donant el millor que té: la seua passió i la seua dedicació. D’ahí fan un model de negoci interessant.
Veus establiments que estan a l’avantguarda en producte, en atenció i en instal·lacions. I no és només el recolzament que fem al comerç, sinó als autònoms i als empresaris.
L’acompanyament i la confiança són una màxima del Consell, transversal a totes les àrees, no només d’esta Conselleria. Parlem de facilitar els tràmits que han de fer i també d’una política fiscal que acompanye.
La fiscalitat ha de servir per a sostindre les polítiques socials, que en este Consell són una aposta clara, però la fiscalitat no pot ser confiscatòria. Hem de permetre als autònoms viure.
El comerç és clau. Hi ha autònoms i micropimes amb menys de cinc treballadors que cada dia fan un esforç per a oferir el millor que tenen als seus veïns. Hem d’acompanyar-los amb una política fiscal justa, i per això també estem prenent decisions importants en fiscalitat.