Hoy, día 26 de mayo a las 18:30 horas, en el Salón de Actos de la Real Academia de Cultura Valenciana y dentro del “Ciclo Jaime I”, tendrá lugar la conferencia que impartirá el Dr. D. Javier Plaza Penadés, catedrático de Derecho Civil de la Facultad de Derecho de la Universidad de Valencia, delegado de Protección de Datos de la Universidad de Valencia y miembro, que ha sido, del Comité de Sabios del Gobierno de España en Inteligencia Artificial. La conferencia llevará por título: “Furs de Valencia y Derecho Foral Valenciano, el legado de Jaume I”.
La presentación y moderación del coloquio correrá a cargo del Ilmo. Sr. D. Vicente Domínguez Calatayud, secretario y académico de la RACV, quien está en posesión de la Cruz Distinguida de Primera Clase de la Orden de San Raimundo de Peñafort.
Con estas conferencias se celebran los diferentes hitos de la vida del Rey Jaime I en Valencia.
El profesor y vicedecano de la RACV, doctor José Vicente Gómez Bayarri, aporta para esta crónica:
NOTES SOBRE LA FIGURA DEL REI JAUME I:
"Després de prendre de la ciutat de Valéncia, don Jaume I es plantejà la llabor de dotar a les terres valencianes conquistades d'una llegislació pròpia. El Monarca otorgà a este territori la categoria de Regne, donant-li lleis singulars que reflectien l'esperit de Jaume. Conseqüentment, devem entendre que el Regne de Valéncia és una fundació creada per voluntat d'este Sobirà, i instituït com a plasmació del seu pensament polític en configurar-ho com una unitat política i administrativa a la que va dotar d'una série d'institucions de dret públic i privat que varen permetre cert grau d'autogovern al Poble Valencià. El monarca de la Corona d'Aragó es va sentir més orgullós i complagut de les terres recent conquistades que de les possessions que havia heretat dels seus progenitors, per l'esforç i dedicació que li havia supost i per ser un proyecte personal.
El Libre dels Furs arreplegarà el sentit de la plenitut del poder real i el criteri patrimonial del “Regnum”, aixina com de l’institució de les Corts. El Monarca erigí a la ciutat de Valéncia, una vegada capitulada, en “Cap i Casal del Regne”.
Hem d'entendre que el Regne de Valéncia és una fundació creada per voluntat del propi Rei al plasmar el seu pensament polític, dotant-lo de pròpies lleis diferents de les que regien en els regnes d'Aragó i de Mallorca i dels comtats catalans a l'articular una serie d'institucions de dret públic que permeteren l'autogovern dels valencians.
El Monarca integrà el Regne de Valéncia en la Cristiandat. Va voler, per raons jurídiques, polítiques i econòmiques, impedir aumentar el poder senyorial i conseqüentment reforçar el poder dels ciutadans i l'engrandiment del poder real. El Rei, preocupat per la llibertat individual, implantà un sistema d'hòmens lliures, només serfs de la llei, regits per prínceps que saberen vanagloriar-se d'ordenar a hòmens i no a servitut.
El binomi “autoritas” i “llibertat” s’unixen en les institucions polítiques. El rei i el poble han de sometre’s a l’imperi de la llei:
La primera cosa que’s cove a tot Rey es de guardar tots los manaments de sa lig, e que mostre al poble que ell te fermament sa lig, e que la volentat s’acord ab lo feyt” segons s’arreplega en el Libre de Saviesa".
Hoy, día 26 de mayo a las 18:30 horas en el Salón de Actos de la Real Academia de Cultura Valenciana.