L'organització agrària LA UNIÓ Llauradora ha llançat una petició formal i urgent a la Generalitat Valenciana per a posar fre a una problemàtica que amenaça la viabilitat del sector. L'entitat ha exigit a les Conselleries d'Agricultura i de Medi Ambient la implantació immediata d'un Pla Valencià d'Actuació sobre les parcel·les agràries abandonades, infrautilitzades o sense un manteniment adequat, atès que estan generant greus afeccions directes sobre les explotacions professionals veïnes.
La proposta adverteix que la Comunitat Valenciana pateix des de fa anys un procés sostingut de regressió de l'activitat agrícola en determinades zones i cultius. Este fenomen es deu a factors estructurals ben coneguts com la baixa rendibilitat, l'envelliment dels titulars, la falta de relleu generacional o l'excessiva fragmentació de la terra. No obstant això, el document registrat per LA UNIÓ se centra específicament en aquells camps abandonats la deixadesa dels quals provoca externalitats negatives sobre tercers i sobre l'interés general.
Plagues i risc d'incendi a l'alça
Entre les principals conseqüències derivades d'aquestes parcel·les desateses, l'organització destaca la proliferació de plagues i malalties vegetals, així com l'expansió descontrolada de males herbes i espècies invasores. Esta situació no sols incrementa notablement els costos de tractament per a les explotacions professionals confrontants, sinó que fa perdre eficàcia a les estratègies col·lectives de control fitosanitari. A més, estos camps actuen com a polvorins, augmentant el risc d'incendis especialment en les zones d'interfície agrícola-forestal.
La iniciativa recorda que l'Administració disposa de base jurídica suficient tant en la normativa europea com en l'estatal i l'autonòmica per a intervindre davant situacions objectives de perill. Textos com el Reglament Europeu de Sanitat Vegetal, la Llei estatal de Sanitat Vegetal i la mateixa Llei d'Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana emparen la capacitat d'actuació pública davant d'estos riscos territorials.
D'un model reactiu a un sistema preventiu i tecnològic
Per tot això, LA UNIÓ planteja la necessitat de superar l'actual model reactiu —el qual depén exclusivament de les denúncies particulars— per a avançar cap a un sistema preventiu i coordinat. Este nou enfocament hauria de recolzar-se en eines tecnològiques modernes com el monitoratge territorial per satèl·lit, la teledetecció i el creuament de dades amb el SIGPAC i altres sistemes d'informació geogràfica.
El decàleg de peticions sol·licita l'elaboració d'un protocol autonòmic específic amb criteris homogenis, un canal simplificat de comunicació d'incidències, i protocols de coordinació entre la Generalitat i els ajuntaments que incloguen mecanismes d'execució subsidiària en cas d'incompliment dels propietaris. Finalment, l'organització proposa activar de manera efectiva instruments com els bancs de terres, la cessió voluntària o les fórmules de gestió agrupada, a més de constituir un grup tècnic estable de seguiment amb la participació de l'Administració, les entitats locals i les organitzacions agràries.