La regidora de Recursos Culturals,Gloòria Tello, ha presentat este matí la 34a edició de la Mostra deValència-Cinema del Mediterrani, que se celebrarà del 24 d'octubre al 3 denovembre. Acompanyada de la directora gerent del festival, Rosa Roig, i deldirector de programació, Eduardo Guillot, Tello ha destacat la voluntat delGovern del Rialto que la renovada Mostra, recuperada l'any passat després de laseua desaparició el 2012, a més de ser un radar per a identificar el nou cinemafet als països de la conca del Mediterrani, servisca per a «mostrar la ciutatque volem, una València cultural, moderna i oberta».
«Des que recuperàrem la Mostra de València-Cinema del Mediterrani desprésde l'aturada de 2012, ha sigut molt important aprofundir en la mediterraneïtatd'este festival. Si l'any passat vam posar les bases d'eixa mediterraneïtat, enguanyel que fem és confirmar-les perquè d'alguna manera mostre la ciutat que volemser de cara a l'exterior, una València cultural, moderna i oberta», ha afirmatla regidora Gloria Tello. La responsable de Recursos Culturals ha recordat queabans de la seua desaparició el 2012, el festival internacional de cinema deValència «va significar durant molts anys un referent en el panoramacinematogràfic internacional».
Tello s'ha referit a diversos pilars fonamentals d'esta edició, coml'homenatge al cineasta valencià mort fa un any, Toni Canet, protagonista d'unllibre escrit pel periodista Carlos Aimeur. «Un altre aspecte que em semblaimportant és la presència de les directores egípcies per a ensenyar la realitatd'un país a l'altre costat del Mediterrani, on hi ha la censura prèvia i on lescondicions per a fer cinema són molt complicades, especialment per a les dones.També m'agrada molt assenyalar que hem recuperat les publicacions, que eren unsenyal d'identitat de la Mostra, el cicle de la comèdia italiana, les palmeresd'honor i, per descomptat, els premis Palmera d'Or, Plata i Bronze.
Tello ha destacat les figures de Liliana Cavani i Ferzan Özpetek, directorsque estaran a València per a recollir les palmeres d'honor, i s'ha mostratconvençuda que la resposta del públic a una programació atractiva i diferentpermetrà superar la xifra de 9.000 espectadors de l’any passat. També s'hareferit a l'augment del pressupost de 375.000 a 590.000 euros, i a la dotacióeconòmica que enguany tindran tant la Palmera de Plata (10.000 euros) com la deBronze (5.000 euros), a més dels 25.000 de la Palmera d'Or. «És una Mostra quees consolida i que té tots els ingredients per a convertir-se en tot unreferent i una cita cultural imprescindible a la nostra ciutat».
UNA FINESTRA A LA PRODUCCIÓVALENCIANA
El director de programació, Eduardo Guillot, ha fet un recorregut per laprogramació de la 34a Mostra de València, en la qual s'augmenta de 89 a 109 elnombre de pel·lícules que es projectaran, dins d’«un esforç per a prendre elpols al cinema que s'està fent al Mediterrani actualment». Ha destacatigualment l'impuls a la Secció Informativa i s'ha referit a un context de«realitat audiovisual canviant i multiplicitat de pantalles, i a l’objectiu deprojectar pel·lícules que no s'hagen vist a Espanya». Després de ressenyar laimportància que «les pel·lícules vinguen acompanyades, amb la possibilitatd'interactuar amb les persones que les han fetes, Guillot ha destacatl'objectiu preferent que el festival «siga una finestra a la produccióvalenciana».
La directora gerent, Rosa Roig, s'ha referit a les diferents seus de la 34aMostra: els Cines Babel, la Filmoteca, la Fundació Bancaixa, la seu de la SGAE,el Palau de Congressos i el Teatre Principal. I a les col·laboracions ipatrocinis que han permés tirar avant una programació ambiciosa en un festivalque repassa l'última fornada cinematogràfica feta al Mediterrani amb una SeccióOficial integrada per 12 produccions inèdites a Espanya, procedents de França,Líbia, Egipte, Grècia, Espanya, Turquia o Albània, i una potent Secció Informativaamb quinze llargmetratges, entre els quals també s'inclouen diverses estrenes itítols destacats en altres cites internacionals: Els miserables (Ladj Ly), ZeroImpunity (Nicolas Blies, Stéphane Hueber-Blies), Dafne (Federico Bondi), DiamondDust (Marwan Hamed), The Truth(Hirokazu Koreeda), Mar (MargaridaGil), Alice et le maire (NicolasPariser)…
En esta edició s'entregaran dos palmeres d'honor: una a la llegendàriaLiliana Cavani, una cineasta valenta i sense complexos, que ha exercit unanotable influència en diverses generacions de directores europees; i una altraal director turc Ferzan Özpetek, un cineasta sense prejudicis, el cinema delqual aposta per la sensualitat i té un caràcter netament mediterrani. Tots dosvisitaran el festival i oferiran una classe magistral.
També es retrà homenatge al director, productor i guionista valencià ToniCanet, mort el novembre de 2018, que inclourà la projecció de la seuapel·lícula pòstuma, Calç blanca, negrocarbón, en la gala inaugural del festival i un cicle amb el seu treball coma director, així com la publicació d'un llibre del periodista Carlos Aimeursobre la seua obra.
A més, la Mostra de València vol visibilitzar la creació cinematogràficaegípcia feta per dones i la diversitat de punts de vista que la generen, desdel més comercial fins al polític, amb el cicle «La revolució de la dona en elcinema egipci», que inclou títols de Kamla Abu Zekri, Sandra Nashaat, AytenAmin, Mariam Abou Ouf, Hala Khalil, Hala Lotfy, Nadine Khan i Amal Ramsis.Diverses de les directores assistiran al festival i participaran en una taularedona conjunta.
Revolucionari, filòsof, aventurer, escriptor i cineasta. Guy Debord(1931-1994), autor de La societat de l'espectaclei principal fundador de la Internacional Situacionista, serà elprotagonista d'un cicle de pel·lícules i un seminari amb seu a la Universitatde València. El cicle inclou la projecció, per primera vegada a Espanya, decòpies restaurades i supervisades per Olivier Assayas dels tres curts i tresllargmetratges dirigits per Debord, que va realitzar entre 1952 i 1978. Uncicle que coincidix amb l'homenatge que li rendix la Cinémathèque Française.
Esta edició comptarà també amb una celebració de l'edat daurada de lacomèdia italiana, mitjançant una retrospectiva de vint pel·lícules que inclouels títols més importants del gènere. Entre mitjan dels cinquanta i finals delsseixanta, cineastes com Dino Risi, Mario Monicelli, Federico Fellini o PietroGermi, entre d’altres, van saber retratar la realitat del país per oferir unamirada tendra, però també crítica, de la societat i els seus costums. Unaselecció de clàssics que convida a la reflexió a través del riure: Divorci a la italiana (Pietro Germi), Il sorpasso (Dino Risi), Rufufú (Mario Monicelli), Dov'è la libertà...? (RobertoRossellini) o Ocellots i ocellets (PierPaolo Pasolini)...