Ir al contenido principal

20 joves d’Espanya, Itàlia i Portugal faran excavacions al jaciment visigot València la Vella de Riba-roja a la cerca d’una ciutat amagada del segle VI

Des de dilluns participen en el IV Curs d’arqueologia cristiana i visigoda

L" alcalde de Riba-roja al jaciment del municipi.
L" alcalde de Riba-roja al jaciment del municipi.

Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.

Activar ahora

Unavintena de joves vinguts de diverses ciutats d’Espanya, Itàlia iPortugal participaran des de dilluns vinent en el IV Curs pràcticd’arqueologia cristina i visigoda que tindrà lloc al jaciment deValència la Vella a Riba-roja de Túria, organitzat conjuntament perl’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Ajuntament deRiba-roja amb la finalitat que els estudiants i participants enperfeccionen l’aprenentatge.


Estracta d’estudiants de grau postgrau de l’especialitatd’arqueologia procedent de Múrcia, Madrid, Catalunya, Andalusia,la Rioja i València, a més dels països veïns Portugal i Itàliaque des de dilluns 29 de juliol fins el 16 d’agost tindranl’oportunitat d’aprendre les tècniques adients d’excavació,aprenentatge i usos instrumentals sobre la mateixa excavació, lalectura i la interpretació, a més de les fases del registre i laposterior documentació. Les feines estaran coordinades, com en lesedicions anteriors, pels professors i arqueòlegs Josep Maria Macias,Albert Ribera i Miquel Roselló.


Lestres setmanes de què consta el curs estan estructurades en jornadesque combinen diverses facetes necessàries per completarl’aprenentatge, amb la feina a peu de camp al jaciment de Valènciala Vella, els treballs de laboratori on s’analitzen les troballes ies posen en valor, a més de visites didàctiques a altres jacimentsvalencians dels voltants i un cicle de conferències, obertes a totel públic.


Precisament,el cicle d’enguany consta de quatre jornades. La primera tindràlloc el proper dimarts amb “Viure en època visigoda: unaaproximació a l’arquitectura domèstica del nord-est peninsular”,a càrrec de Karen Fortuny Mendo (Icac). La segona conferència seràel 6 d’agost amb “La fundació de ciutats en època tard antiga(segles IV-VIII)”, amb Albert Ribera Lacomba. La tercera jornada secelebrarà en 13 d’agost amb el contingut “El regne visigot: unaaproximació a través de les monedes”, de Ruth Pliego, de laUniversitat de Sevilla. Finalment, el 15 d’agost serà el temps de“Excavacions en València la Vella 2019, els primers resultats, acàrrec de l’equip de les excavacions d’enguany. Totes lesconferències tindran lloc a les 19 hores a la sala noble del Castellde Riba-roja de Túria.


Lesedicions anteriors han permès descobrir una sèrie de troballes iaspectes desconeguts fins ara, la qual cosa ha suposat escorcollar iconèixer amb més detall diversos continguts de les civilitzacionsque hi van passar durant segles. De fet, cal recordar que en 2016 esvan reprendre les excavacions a València la Vella després de 35anys d’absència.


Entreels descobriments cal destacar-ne les dues torres de la muralla noves(sectors sud i oest) i les escales d’accés a la plataformasuperior que han permès analitzar-ne els materials i les tècniquesconstructives. Una fotogrametria dels trams excavats, unactualització de la topografia general del jaciment i unadocumentació de la part més elevada del recinte, els murs i elspaviments de morter van completar les tasques de l’àreaproductiva, possiblement el conreu del vi.


Noobstant, el moment culminant va arribar l’any passat quan s’hivan trobar dues monedes d’or i altres 125 de bronze que es remuntena l’època visigoda i anteriors. Eixa troballa ha suposat millorarel coneixement del poblat, fundat l’any 550 pel rei Leovigild, enun context que fa suposar la possible existència d’una ciutat, amés d’edificis públics com una basílica en la zona.


L’alcaldede Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha recalcat l’aposta del’equip de govern “per continuar escorcollant i investigant les4’8 hectàrees de què consta el jaciment, perquè sols d’eixaforma podrem conèixer millor els nostres avantpassats i, per tant,saber-ne més de com vivien, com es comportaven i quines relacionss’hi establien, la qual cosa ens permet comprendre moltes de lescoses que hui dia tenim al poble”.

Sobre el autor

REDACCIÓ
Lo más leído