Amèlia Comba quan es va nomenar filla adoptiva d"Algar. // Foto EPDA.
Entre els personatges de la
comarca dedicats a la investigació històrica en destaquen malauradament els
masculins. Hi ha poques dones que en temps passats s’hagen dedicat a traure a
la llum la memòria històrica. Entre estes n’hi ha una que va tindre important
projecció en la comarca i en el territori valencià. Es tracta de la qui va ser
cronista d’Algar de Palància Amèlia Comba i Comba. Recentment en la trobada de
cronistes del Camp de Morvedre se li va retre un homenatge. També el número
de juliol del Bim “la Veu d’Algar” li va dedicar un destacat article.
La cronista va nàixer a la
ciutat de València el 13 de juliol de 1907. Va morir l’any 1999. La seua
vinculació familiar amb la població d’Algar era antiga. El seu avantpassat
Josep Gascó i Comba va ser alcalde de la localitat.
Des de ben prompte es va
apassionar per l’estudi. Va acabar diferents titulacions. Obtingué el títol de
professora mercantil i també el de pèrit taquígraf-mecanògraf. Estudià
Magisteri i a més cursà Pedagogia a la Universitat de València. Entre les
seues ocupacions professionals cal destacar que va fer classes de llengua francesa.
Fou becària de l’Institut de Ciències de l’Educació, directora de l’Escola
Filial Anexa a l’Escola de Magisteri de València i professora de valencià de
la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València.
No sols va estar cronista
d’Algar sinó a més membre de l’Associació de Cronistes del Regne de València i
directiva de la dels Cronistes Oficials d’Espanya.
Comba va estar molt vinculada
al món de les lletres valencianes i a les entitats culturals valencianistes.
Va mantindre una relació especial amb “Lo Rat Penat” i en va ser membre.
L’entitat li va lliurar diversos premis: Englantina d’Or (1964), Regina dels
Jocs Florals (1971), premi extraordinari de l’Ajuntament de València (1981),
Premi Jaume I en el centenari dels Jocs Florals (1983) i las Flor Natural
(1986). Tots eixos guardons va fer que esta societat acabara nomenant-la
Honorable Escriptora.
La cronista es va preocupar
especialment per traure a la llum la història d’Algar. La revista dels
cronistes valencians “Cronicó” fou l’espai des d’on va fer les més destacades
aportacions històriques dedicades al municipi.
Entre els articles que hi
va publicar cal esmentar: La Iglesia Parroquial de Algar, Hombres de Algar:
El Profesor D. Jacinto Lacarra Molina, El Primer Barón de Algar, Tradiciones
de Algar: Les Calderes, Algar: fundación árabe y Baronía Mercedaria, Hombres
de Algar: D. Enrique Gómez Gascó, A la Patrona de Algar, Nta. Sra. de la
Merced, Crida del Reverendo Padre General de la Merced al Pueblo de Algar,
Hombres de Algar: El Arquitecto D. Carlos Llorens, La Casa de Cultura d Algar,
Hombres de Algar: D. Juan Gascó Bojó, Algar de Santa María de Guadalupe,
Hombres de Algar: D. Manuel Lostado Tortonda.
A més va publicar l’any
1982 “La Torre de guaita àrab del poble d’Algar “. En l’any 1990 va escriure
“València i el Tribunal de les Aigües”, on es fa referència a l’alqueria
d’Algar.
Tots eixos mèrits, i el fet
que estiguera present en qualsevol acte relacionat amb Algar, va fer que
l’Ajuntament la nomenara filla adoptiva. Amèlia Comba per tant va ser un referent
per a Algar i per a la comarca.
En definitiva va aconseguir
que es recuperara i potenciara una part de la història del Camp de Morvedre.
Així que es mereix el títol de “Personatge... i d’ací”.
Comparte la noticia