La major part de la ciutadaniaestarà familiaritzada, desgraciadament, amb la TAMER (taxa metropolitana per al’eliminació de residus). És, bàsicament, la taxa per a la recollida,reciclatge i (en la majoria dels casos) abocament del fem.
Fins el 2009, el servei el pagavenels ajuntaments sense que existira una taxa específica. Recordem: amb elseu joc de trilers habitual, feia anys que ens havien pujat i molts impostoscom l’IBI (bens immobles) amb arguments com que d’aquesta recaptació i del quehavien de rebre de les administracions superiors pel finançament municipal,pagarien el servei de bombers o la recollida de fem.
L’encarregat de gestionar allòrecaptat i contractar les empreses que presten el servei, el negoci és elnegoci, és l’EMTRE (Entitat Metropolitana pel Tractament de Residus).Recordem: les majories de traca i mocador del PP la crearen el 2001 després deliquidar amb totes les presses del món el Consell Metropolità de l’Horta, ambla intenció de tapar el forat de corrupció que s’amagava allí. Després vinguél’escàndol del robatori general que es duia a terme a EMARSA (Empresametropolitana d’aigües residuals), que ens acabà de deixar clar que el quebusquen entre la nostra merda no és la millor forma de reciclar, sinó defurtar.
Els ajuntaments no pagaven a EMARSAi el deute s’acumulà. Com que volien els dinerets, decidiren que eramillor buscar-los a les nostres butxaques sense passar pels ajuntaments, ques’ho havien gastat tot en unflar la bombolla immobiliària i en promocionar al’alcaldia de torn i, amb la crisi, tenien les caixes buides i les portes delsbancs tancades. Aleshores, crearen la TAMER.
Recordem: quan, per exemple, lanostra alcaldia ens diu que no ens ha pujat l’IBI, no és així. Ara pagueml’IBI al mateix preu, aquell que ja ens havien pujat per a “pagar-ho tot”, mésuna taxa de recollida de fem anual a banda i la TAMER que ens cobren a travésdel rebut de l’aigua.
Com sempre, aprofiten el rebut d’unrecurs bàsic com és l’aigua per a imposar un impost que no té cap relació ambla prestació del servei, i fan servir una empresa privada, Aigües de València,com a intermediària (pensar en el següent forat que ens anunciaran fatremolar). Hauríem de pagar l’aigua en funció de les nostres necessitats,de la que estalviem i de la que gastem, però el que fem és pagar la recollidadel nostre fem en funció de l’aigua que gastem. Si gastem molta aiguaperquè, malgrat que mirem d’estalviar, som molta gent a casa, paguem el màximpel fem. Sense importar el que tirem i com reciclem.
“Article 10.1 de la taxa. Laquota tributària d’aquesta taxa s’estableix en las següents quantitats: 1.-Domicilis particulars. Es distingeixen 2 trams de consum: Tram A.- Fins aun consum de 65 m3al període anual computat: 49 €/any. Tram B.- Consum de més de 65 m3 al període anualcomputat: 123 €/any. 2.- Comunitats de veïnatge, servei d’escala: quotaanual de 23,00 €/any (…)[1]”.
El seu afany recaptador no télímits, sempre contra el poble treballador. Els trams que han creat notenen en compte coses com el nombre de gent empadronada i la que viu a cadacasa o, encara menys, la situació econòmica per la que passa cada persona ofamília. Com li agrada al PP: el milionari i la criada a la mateixa cua iper a pagar el mateix i que, en aquest cas, ha arribat a suposar més del dobledel rebut d’aigua que es pagava abans.
Tampoc té en compte que, quanarribà l’aigua potable a Almàssera, moltes comunitats de veïnatge optaren perinstal·lar un comptador general en lloc d’un per a cada casa. Pensavenque era millor i que estalviarien quotes de comptador i, per això, entre totesi tots paguen un únic rebut d’aigua a través de la comunitat. Ara, esmultiplica la TAMER pel nombre d’habitatges i baixos que hi ha en eixescomunitats, en funció de la mitjana d’aigua consumida:
“Article 10.3 de la taxa. Pera altres supòsits, s’estableixen les següents regles especials: (…) B) Alssupòsits d’edificis d’habitatges o de centres comercials que compten amb uncomptador general, es liquidaran tantes quotes com habitatges o activitatseconòmiques independents existisquen. Amb aquesta finalitat, es dividiràel consum total registrat entre el nombre d’habitatges o activitats[2]”.
Penseu, per exemple, en unacomunitat amb 8 pisos i 2 locals comercials que tinguen un úniccomptador. Als pisos, la gent és major i gasta molt poqueta d’aigua o ésgent que es preocupa per no malbaratar un recurs tan preuat, i totes i totsgasten molt per sota dels 65m3 (65.000 litres) anuals que estableix la taxa pera diferenciar entre el tram A, de 49€/any, i el tram B, de 123€/any. Undels locals, però, és un negoci que gasta molta, molta aigua i fa que el consumtotal del comptador únic, dividit entre 10 que consumeixen, done una mitjanasuperior als 65m3. Aleshores, cadascú i cadascuna ha de pagar els 123€anuals, malgrat que no li correspon.
Així, una gent que no ésresponsable d’un consum d’aigua elevat paga pel que fa altra gent, que tampocés responsable que l’utilitzen com a pretext per a esprémer als i lesaltres. Gent que es preocupa per estalviar aigua, en lloc de tindreincentius, ha de pagar com si tinguera l’aixeta oberta tot el dia. Undespropòsit general que només s’explica per la desesperació dels governs del PPvalencià, que ens vol traure fins a l’últim cèntim per a intentar amagarl’evidència del desastre de gestió i de la corrupció dels que són responsables.
Hem de fer front a aquests abusos.Cal dir no a pagar una taxa que es cobra d’una forma completament irregular;que estableix barems absolutament injusts (que no tenen en compte els consumsper persona ni les situacions de necessitat) i que, a més, s’estableixen d’unamanera que, com han argumentat persones empleades de les oficines d’EMTRE, “fanpagar justos per pecadors”.
No ens correspon pagar a nosaltresla seua estafa. Diguem no a la TAMER i a la resta d’impostos incrementatso creats per a continuar furtant el poble treballador.