Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Des de les meues primeres investigacions m’he plantejat transversalmentel gènere. He intentat donar-li el valor que toca. Sempre he sentit que lareconstrucció història és incompleta si en cada acte no es té en compte elpaper femení. Eixe ésser humà que tal volta no haja estat protagonista delsdocuments ni del qualsevol altre material. Però no és excusa per a oblidar-la.La dona no sols ocupa un lloc sinó enlluerna. Eixa sensació l’he sentida endescobrir la primera baronessa d’Estivella, Francesca de Monsoriu o la duquessad’Almodòvar quan va ser senyora del poble. M’ha fet sentir prop les dones que es manifestaren a Estivellael 1911. M’ha ajudat a interrogar-me pel seu paper en aquelles primeressocietats musicals. La dona m’ha inquietat tant que en investigar-la he sentitla temptació de transformar-la en lletra i literatura. Així va nàixer la meua obrade teatre inèdita “Les 11 de maig”o la novel·la publicada“Francesca d’Estivella”.
Eixes són les raons per lesquals en escoltar el gran Posteguillo quan reflexionava del paper de la dona enla literatura històrica em vaig reconfortar. Em fiu creure amb més motius quesense dona no hi ha història, present i futur. Amb ella, en la investigació ien la novel:la històrica, s’entén íntegrament l’evolució de la humanitat. No hooblidem com a lectors, historiadors o escriptors. Sense dona no hi ha res.