Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
El Centre de Cultura Contemporània acullirà el proper dimecres 15 de gener 2020 a les 18.15h en octubre l'obra 'Els Testimonis de Putin' en Acció Documental+.
Sinopsis del documental
S’han acomplit 20 anys de l’aplegada al poder de Putin iMasky ens dona accés a escenaris als quals hui no hi hauria manera d’entrar, com la vida íntima i familiar de Boris Yeltsin, antecessor presidencial de Putin, qui va morir en 2007 i que fora el principal impulsor de Vladimir. Llàstima que al final sembla que es va penedir.
Una altra raó important per a no deixar de veure el documental és perquè aporta documentació audiovisual d’un moment de summa importància en la vida política de Rússia; són els inicis en el poder d’un home que porta dues dècades en la cadira presidencial.
Mansky el quecompta ací és l’any 2000 en la vida política de Rússia, que s’inicia amb la sorprenentrenúncia del llavors president Boris Yeltsin el 31 de desembre de 1999, segueix amb la campanya presidencial de Vladimir Putin –que actuava llavors com a presidentinterí–, es deté una bona estona en la nit de votació que el va consagrar en aqueix càrrec i després observa i analitza els primers mesos del seu mandat.
Mansky no és un observaddor més. Era llavors el responsable dels documentals de latelevisió nacional russa i consegüentment va tindre accés íntim a filmar a Putin tot aqueix temps des de molt a prop. Com altres pel·lícules similars, nord-americanes, que filmen ínntimamente els búnquers de campanyai les eleccions, ací Mansky fa el mateix però sobre un país, i un líder, que solen ser molt més cauts i discrets (per no dir impenetrables) a l’hora de mostrar la seua intimitat personali política.
Mansky va aconseguir quedar-se amb tots aqueixos materials originals íntims que va filmar iportar-li’ls al seu exili a Letònia, que molts són impactants, des d’algunes més previsibles “mentides” de l’anti-campanya de Putin (els bombardejos i atacs terroristes txetxensprobablement autogenerats) fins a les seues posteriors declaracions “republicanes” que tenen poc a veure amb el que és hui l’home que continua governant amb mà dura aqueix país.
En el seu comentari sobre el que veiem, Mansky va deixant en clar el que va passar entre llavors i hui:quasi cap dels quals treballaven amb Vladimir en la seua campanya hui segueixen amb ell (alguns sónopositors, molts es van exiliar, uns altres van morir i no tots en circumstàncies clares), Putin ha fetquasi tot el contrari al que va prometre (especialment irònic és quan diu que prefereix el sistemademocràtic i que no vol romandre massa en el poder “com els reis”) i el país va reprendrealguns costums “vermellosos” (sic) de les quals va semblar allunyar-se durant un temps.
El millor és que ho presenta de manera objectiva, Mansky no ofereix el producte televisiu per al qual va ser contractat en aquells anys, sinó que ens porta per hores d’enregistrament quasi cru que segurament ni el mateix Putin sabia que existien fins ara.
Un documental quequan acaba et deixa amb ganes de conéixer més sobre la vida política de Rússia, d’investigar i arribar al fons de les diferents cares de Putin, els seus aliats i adversaris, els seus còmplices i els testimonis del seu ascens al poder.