El dia de la marmota

Atrapat en el temps, aquella mítica pel·lícula on es repetia en bucle el mateix dia. El protagonista després del cabreig inicial aprèn a jugar amb el bucle temporal. Perquè clar, tot el món, excepte ell, feia exactament el mateix. Els mateixos amants, les mateixes converses, les mateixes rinyes o els mateixos accidents. Tot anava igual, excepte ell.

Portem des d’Abril recordant aquesta pel·lícula. Encara estem en la fase inicial de cabreig, d’incomprensió, d’intentar trobar una manera traumàtica per eixir del bucle del dia de la marmota. Els polítics que opten a ser presidents del Govern porten dient el mateix des d’Abril, les mateixes rinyes, els mateixos discursos, acusacions, errors.

Perquè si no ho evitem, si el 10N ens quedem a casa i els deixem fer, si optem pel “passotisme”, no tindrem més remei a seguir en bucle al dia de la marmota, sense govern i votant cada 6 mesos.

Si votem ja hem fet un pas per a la solució. Només falta quina opció serà la més útil per a desbloquejar, eixir del dia de la marmota, formar un govern i que aquest comence a dur a terme polítiques per millorar la qualitat de vida de la majoria.

Si deixem en mans del bipartidisme tradicional que ens duguen a l’eixida, ja sabem el que passarà. Ja fa anys que optarem per una major diversitat als parlaments i als governs, i teníem les nostres raons. Així que tornar al passat tradicional bicolor de PP-PSOE no suposaria cap avanç.

La irrupció de Podem i Ciudadanos als parlaments, que pareixia que enriquiria alguna cosa,que suposaria un avanç, ha acabat també per resultar inútil. Els primers per la incapacitat demostrada d’arribar a acords amb el “soci preferent” socialista per formar governs de progrés. El partit carabassa perquè les enquestes no el situen com a parella de ball de ningú, tal vegada per ser capaços tant de pactar amb corruptes i feixistes en governs autonòmics, com d’oferir-se al PSOE a l’Estat en la recerca d’eixe inexistent “centre”.

Espere que els racistes, homòfobs, masclistes i feixistes de VOX no entren als teus plans per eixir del dia de la marmota. Perquè voler eixir del bucle és una cosa, però dur-nos a l’any 1950 és altra ben diferent i ben trista.

Per això, com a la peli, jo acabe confiant en els que tinc més a prop. En qui fa alguna cosa diferent, qui gestiona els ajuntaments respectant la diversitat política, arribant a acords, avantposant el teu interès al del seu partit, sent útils per a la gent. Confiem en qui va capgirar la Generalitat Valenciana, expulsant als corruptes, posant la política al servei de les persones, possibilitant acords d’esquerres al Consell entre qui ara no sap pactar a l’Estat.