El mestre Joan Garcés: un exemple de vida

Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.

Activar ahora

En el naixement d’este diagelat, ens sorprénla notícia de la mort del mestre Joan Garcés Queralt. Potser nohaguera defer-ho. Resulta normal que una persona centenària acabe el seucicle de vida. Noobstant això, no ens podem creure encara que un home tan ple devitalitat ens hajadeixat. Vaig tindre el primer contacte personal amb ell en elPremi Arrels d’Estivella.La nostra entitat va lliurar-li eixe premi comarcal. Les seuesparaules aquellanit em confirmaren tot el que en pensava. Concebia la música nocom unaactivitat sinó una manera de viure. L’optimisme que ompliasempre la seua carali naixia de sentir-se al costat del so dels pentagrames. Ladarrera vegada quehi coincidírem fou en el premi de El Periódico de Aquí. Estava darrere d’ell. Envore’lcomprenia el que fa viure a una persona en el temps és:sentir-se bé amb unmateix, trobar-se prop dels altres i estimar el treball quel’apassiona. Enestes tristes hores podria dir moltes coses del que hasignificat. Joan Garcés.Ja és un “Personatge… i d’ací” en lletres majúscules.

Hui me’nquede amb trestrets. El primer està relacionat amb la capacitat comunicativaque té la músicai el fenomen bandístic. Mirant-lo encara veig que allò que fanels músics no éssols llegir un pentagrama. Harmonitzen i seguixen elsensenyaments deldirector. “Don Joan” tenia una batuta genial que motivava alsqui dirigia iemocionava als qui li veien. El segon va unit amb el significatque li donem ala vida. Garcés sabia el que significava i com de gran la podempintar amb lanostra experiència vital. Ell així ho va entendre. La tercera vaenllaçada ambla comarca. El fet d’estimar-la significa estar amb la seua genti passar elsdies amb ella. Va nàixer a Benifairó i residia Faura. Peròs’estimava les Vallsi el Camp de Morvedre. En definitiva. Joan Garcés ha canviat depentagrama. Desegur que no ens deixarà. Som molts els que se l’estimaven i elcontinuaremfent viu. La nostra comarca està hui de dol. Tanmateix la seuamúsica i el seuquefer mai no ensdeixarà. De segur queara, on estiga, ha estrenat ja batuta i dirigix una altra banda.Persones comell mai no moren.