Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
En estos dies de manera intensa el món recordaa Leonard Cohen pel seu traspàs. Són moltes les músiques i les lletres d’eixecantant que han cridat a la reflexió. També alguns dels seus discursos, per laseua sinceritat i espontaneïtat, continuen fent de pensar. Fou el del 2011, enrebre el Premi Príncep d’Astúries, un dels més gloriosos que es poden recordar.El seu missatge és hui també el punt de partida d’este article. En aquellTeatre de Campoamor, Cohen relatà com es va introduir en l’estudi de laguitarra espanyola. Fou la casualitat la qui li va fer arribar fins a unespanyol que trobava en un parc de la seua ciutat de Montreal mentrimentresfeia sonar les cordes amb una bonica música. El cantant li va demanar classesparticulars. Així va ser com durant cert temps el mestre espanyol de guitarrava anar a casa de la mare del cantant. Ell, qui no sabia com tocar aquellinstrument, va aconseguir donar-li una bona sonoritat a la guitarra. Però unbon dia el professor no va acudir. Cohen telefonà a l’hostal on s’allotjava ili digueren que aquell home s’acabava de suicidar.
Leonard es va quedar senseconéixer la història personal d’eixa persona i perquè va arribar allí. Però liva quedar l’estima per la guitarra a la qual no va abandonar mai. Eixe cas emrecorda al que passà allà per l’any 1999 quan en les obres de restauració del’església dels Sants Joans d’Estivella,va aparéixer un estrany personatge. Esdeia Miquel i procedia de Catalunya. Va demanar ajuda al capellà José VicenteCalza i este li la va donar. A canvi va pagar-ho amb el seu treball en lesobres. A ell es deuen les plantilles per a recuperar el perdut esgrafiat. Senseel seu quefer potser no s’hagueren tret mai de la mateixa manera. Però un bondia, acabada eixa faena i unes altres, va desaparéixer. Ho va fer amb elmisteri amb el qual arribà. Tot açò fa pensar que en la vida apareixen personesque de forma casual ho canvien tot. Cal estar preparat en qualsevol moment, persi arriben, i és important retindre sempre la seua obra. Un dia va marcar lavida de Cohen i un altre la restauració del temple d’Estivella. Potser demàmarque, ho haja marcat, la nostra vida. Pense-m’ho.