Ara fa un any, la possibilitat dereconeixement de la festa fallera per part de la Unesco era un somni. Resultavauna utopia fallera assequible que, malgrat això, obligava a canalitzar totesles energies no sols cap a dins sinó envers el món. L’intens treball de 365dies, la comissió que en el seu moment va presentar el projecte i sobretot el treball de generació ageneració de fallers i falleres ho han fet possible. Així, el 2017 és el primerany de les falles reconegudes per la Unesco. Un qualificatiu que obliga a anarmés enllà, a superar defectes i trobar un futur millor.
Les falles d’enguany són les mateixes peròamb intenció de mostrar-se amb una imatge renovada cap a fora. S’han de vendreno sols com un producte turístic sinó com un fenomen festiu farcit d’elementsculturals originals. Cal ensenyar els llibrets i el seu atractiu. S’had’explicar que la festa dibuixa els carrers una setmana i que els carrers sóndibuixats per esta els 365 dies. S’ha d’acostar el valor dels cartellsanunciadors, dels versos dels cadafals i no sols fer-los una lectura estèticade la falla. Cal incidir-los en l’autèntic origen festiu. El mite de la paternitatdels fusters no és exacte ni complet. S’ha de mostrar les possibilitats deconéixer la festivitat fora dels dies de març amb la visita al Museu Faller o ala Ciutat fallera i la seua col·lecció de ninots.
Les falles Unesco ha de ser un bon esperó pera superar defectes. S’ha de deprendre a valorar el que és identitari ioriginal. El faller i la fallera ha de creure encara més en el seu llibret, enl’estètica de la falla i en la sàtira. No s’ha de conformar amb un cadafal mutque no siga provocador ni produïsca sàtira. El col·lectiu no sols s’ha de viurela genuïna tradició fallera sinó mostrar-la cada dia millor.
En definitiva, ja estem en les primeres fallesUNESCO. Un motiu per a buscar un futur més sostenible i alhora més fidel amb latradició. Una bona oportunitat per a continuar festejant com sempre i alhorasuperar-se des del Cap i Casal a les comarques.
Bones falles!