Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Sensedubte l’acord al que han arribat els Estats de la Unió Europea en l’últimacimera per abordar la reconstrucció post Covid19 ens ha aportat moltes novetatsde cara al futur europeu. No sols per la transcendència de la fórmula dedistribució del Fons, sinó en com s’han visualitzat els eixos nord i sud, lesdiferents visions, aliances transnacionals, concepcions i projectes que cadaEstat vol imprimir a la Unió Europea.
Unaspecte a destacar ha sigut l’emissió de deute. Per poder finançar este Fons derecuperació, l’Executiu Comunitari ha d’acudir als mercats financers del deuteper captar els 750 mil milions amb emissions de bonus amb un venciment màxim de30 anys, deixant 8 anys de carència per a que els Estats membres puguen referles seues economies i tindre muscle per a retornar la part que siga de préstec.
Altreelement a destacar ha estat l’emergència social i el rescat de les persones.Ací s’ha vist que la dualitat de la Unió, la de tindre uns estats amb uneseconomies fortes amb capacitat de maniobra social i econòmica davant la crisissanitària i d’altres que no la tenien tant o directament era febla, ha creat lanecessitat de cooperació, ja que uns depenien d’altres. Si uns tenien lacapacitat econòmica i de producció, altres eren els seus consumidors directes,per tant, si no es mantenia el consum, tampoc es mantindria la producció i pertant la seua estabilitat econòmica.
Eneste punt, s’ha vist que la intervenció dels Estats en la resolució de la crisiera vital, que tindre uns serveis públics preparats i ben dotats és essencial,que l’estructura d’una Europa social era més que necessària, on les personeshan d’estar per sobre dels pressupostos i dels interessos partidistes, tambédels interessos individuals dels Estats membres. El bé col·lectiu ha imperat iha estat superior a qualsevol pretensió ideològica. La maquinària del diàleg,el consens i l’acord ha fitxat un nou full de ruta en la UE.
Aracal que estes ajudes del Fons de re construcció per a Espanya, xifrades en 140mil milions d’euros, tant les que vinguen via subvenció o via préstec, hand’arribar a totes les esferes de l’administració, no sols per a l’estat ialguna cosa per a les Comunitats Autònomes. També els ajuntaments juguen unpaper fonamental en la recuperació, són l’administració més propera i la quepot donar respostes mes immediates a curt termini. Per això, esperem que elGovern de Sánchez no s’equivoque i deixe a estes administracions fora delprojecte de reconstrucció i cedisca la part que els pertoque i puguen seguirajudant a les persones i enllestir les polítiques socials que tanta falta ensvan a fer en els pròxim anys. Seguim construint l’Europa Social i de lespersones del Segle XXI.