L'Institut Valencià de Cultura celebra una sessió de confidències amb els creadors de Tic Tac

Sessió de confidències amb els creadors de Tic Tac. EPDA

L'Institut Valencià de Cultura ha celebrat aquesta vesprada una altra sessió del seu cicle 'Confidències amb...', que va començar el passat 11 de novembre amb una trobada amb l'actor Lluís Homar.

Aquest acte és obert a tot el públic i pretén acostar al públic els creadors dels espectacles que se programen en el teatres públics. En aquesta ocasió l'acta ha estat presentat i conduit per la periodista Amparo Panadero, i les confidències s'han dedicat al creadors del musical 'Tic Tac', que es va estrenar ahir al Teatre Principal de València, on romandrà en cartell fins el 7 de gener.

Els creadors de 'Tic Tac' són els autors, Carles Alberola, Pasqual Alapont i Rodolf Sirera; el autors de la música i les lletres de les cançons, Noelia Pérez i Josep Zapater, i l'autora de la coreografia Cristina Fernández Pintado.

En aquesta trobada, el primer tema que ha sorgit a preguntes de Amparo Panadero, ha sigut Què se sent el dia després de l'estrena? On els creadors han manifestat les seues sensacions més íntimes, des de l'estat de xoc, al sentiment de que pren sentit tot el plaer i el patiment que al llarg del mesos de preparació de l'espectacle han viscut junt amb la resta de l'equip.

Tots ells han assenyalat que es tracta "d'un treball conjunt de grup i que no podria haver sigut d'altra manera", ja que ha sigut "molt complicat muntar un espectacle tan complex i tan exigent en un temps tan limitat, que cerca sobre tot l'emoció de l'espectador, que l'espectador pose els seus fantasmes damunt l'escenari i es retrobe amb ells".

També s'ha parlat de l'ambició que suposa un espectacle d'aquests característiques amb catorze actors i actrius i setze tècnics en escena. Un espectacle d'enorme envergadura que, en paraules de Rodolf Sirera, "es un model del que deuria ser la producció pública en la Comunitat Valenciana, model que espera es perllongue en el temps i no siga una fita sense més recorregut".

El creadors també han manifestat la sensació que s'han obert portes i finestres que fins ara estaven tancades per a ells, com el mateix escenari del Principal. Altres temes han sigut l'exigència tècnica del gènere musical, l'origen de la idea, la forma de treballar amb un grup tan gran o la necessitat de major presència de les arts en l'ensenyament.