La marjal

Era matí,

el temps era bo,

l’espill s’havia perdut

tenia un nou color vençut.

Perles cristal·lines,

davallaven pel canal,

relliscant de tros en tros

per les peludes fulles de l’arròs

queien al bancal.

Gespa repleta,

omplint tots els camps,

per poder mostrar al visitant

el parc que, per viure, està lluitant.

Espigola el teuladí,

oronelles trencant l’aire,

gavines cantant al espai del vent,

mentre l’agró, junt a la sèquia, es pacient.

Fang cobert,

vorades inconstants,

motes que d’aigua continguda,

per la terra i el llaurador ben volguda.

Barcassa terrera

vaixell de pescador,

veler llatí del passejant,

barquet per la corrent relliscant

tots són desfruitant del Parc.

Així es mostra

la campanya marjalera

per San Joan i San Pere, és permanent

ensenyant al cel el poder del seu engendrament

eixe arròs que ompli la marjal

per arribar al setembre en l’últim moment.