Si fa només un any ens hagueren contat el que hem viscut els darrers mesos, haguérem pensat que era una bogeria, una pel·lícula de ciència-ficció, un malson.
Els Ajuntaments som la institució més propera a la ciutadania, i si parlem dels pobles i ciutats menudes, molt més. En este cas, les Alcaldies s’impliquen molt directament amb el veïnat, cosa que suposa que situacions com esta et toquen de prop i et lleven la son.
Quan vaig arribar a l’Alcaldia del Carlet, fa poc més de 5 anys, mai m’havia passat pel cap el que podria suposar en el segle XXI una pandèmia mundial. Un virus anomenat COVID-19 que, a més de tancar-nos a casa, canvia la nostra vida i ens obliga a prendre decisions dures que no són aplaudides ni lloades, però sincerament, és el moment de prioritzar la salut als aplaudiments. Com vaig sentir dir a una companya: preferisc que la ciutadania estiga enfadada però sana i viva. No és moment de fer política, és moment de prudència, unió i solidaritat.
Ara és moment d’enfrontar-nos a una nova «realitat», no una nova «normalitat». La normalitat tornarà un dia, potser amb la vacuna. De moment, la realitat és una altra, gens normal i plena de protocols i precaucions que ens recomanen les autoritats sanitàries. Una realitat en la qual hem de viure, per a sobreviure.
És moment de canviar tots o part dels objectius i projectes que teníem per a la resta del 2020, repensar el 2021, preparar un pressupost adaptat a la nova realitat i garantir a la ciutadania les necessitats bàsiques. I no només parle d’un sostre o menjar, també ho és l'accessibilitat als serveis públics de la manera més segura, donar una mà en qualsevol moment i transmetre a la gent que estem per a ajudar-la i protegir-la.
Les preocupacions han deixat de ser les que eren abans. Ara poden ser ajornar pagaments, rebre ajuda en la tramitació electrònica amb altres administracions, o simplement... escoltar-los i fer el que hem vingut a fer: servir el nostre poble, des de l’estima i la màxima humilitat. Ara més que mai, en aquesta nova realitat.