Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Cansalada, corder, potetes deporc, fesols secs, naps, creïlla, xoriço, botifarra, arròs i carn de bou. Ambeixos ingredients es cuina la que els veïns i veïnes de la Pobla de Farnalsdiuen que és la millor caldera de la “contornà”. El passat diumenge 21 de generun grup de creuetins i creuetines prepararen este tradicional plat per a commemorarSant Antoni del Porquet.
La jornada, any rere any, es fapossible gràcies a la participació voluntària de persones de totes les edats. Ales 9 del matí comença l’elaboració i cadascú sap el que ha de fer. D’unabanda, un grup format principalment per dones es dediquen a preparar elsingredients: unes pelen els naps, unes altres les creïlles i les més jovess’encarreguen de rentar els calders. D’altra, una trentena de cuiners també esdividixen la feina: mentre que uns han de controlar que la llenya es creme a unritme adequat, altres afegixen la matèria primera o giren el contingut dels 30calders, tots ells perfectament alineats, dels quals eixiran més de 4000racions.
Tot açò requerix una persona quecoordine cadascun dels passos, i eixe és el paper de Víctor Iborra, el calderermajor des de fa 10 anys. Ell és l’única persona que pot dir quan s’ha d’afegircada ingredient. Abans que ell assumira esta responsabilitat, ho varen ferRubén Grande i Luis Beltran, de qui Víctor va aprendre la recepta. “Cada pobleté la seua manera de preparar caldera”, explica el cuiner. “Nosaltres ací posem carn de bou iaixò fa molt, i encara que altres pobles ho intenten imitar, no el ix igual”,afegix. A més, tal com reconeix, la seua feina “no només és preparar la caldera,sinó també buscar a la resta de cuiners i seleccionar els ingredients”.
Una tradició antiga
Els veïns i veïnes, especialmentels més majors, saben quin és l’origen de la caldera. Mentre estan pelantcreïlles, un grup de dones d’edat avançada recorden com, fa molts anys, estadelícia era un plat que es preparava per als pobres. “S’utilitzaven elsingredients que cedia la carnisseria i anar a arreplegar caldera era unavergonya”, rememoren les creuetines. “Ara açò no és així, i tot el món ve a pelseu plat”, relaten.
L’èxit de la caldera del poble éstal que s’organitzen dues jornades a l’any: una a gener, per a commemorar Sant Antoni del Porquet, i unaaltra durant les festes patronals a setembre. La segona d’elles és encara mésantiga i popular, però el ritual és el mateix.
L’origen popular de la celebracióa l’hivern es remunta a finals dels 80. Fins eixe moment, la penya de SantAntoni celebrava la festivitat cuinant caldera per als seus membres, però es vadecidir obrir la jornada a tots els veïns i veïnes amb el suport econòmic del’Ajuntament.
Patrimoni cultural
Ana Borja, regidora de Cultura,reconeix la importància patrimonial de les jornades de calderes i la necessitatde valorar-les. “Dies com estos ajuden a crear poble i comunitat. Al remat,estem forjant la nostra identitat”, indica l’edil. Creu que el fet que totesles persones que hi participen siguen voluntàries no és secundari. “Es podriapagar a algú perquè vinguera a cuinar, però no seria el mateix”, opina laregidora.
Pedro García, regidor de Festes,compartix esta visió. “L’Ajuntament organitza i finança esta festa, però volemque siga la gent del poble qui prepare la caldera i, per això, sense lespersones voluntàries no seria possible”, matissa.
Noves generacions
Els dies de calderes seguixen unprotocol: la disparada d’una carcassa a les 9 indica que s’han posat al foc. Elsegon tro informa que s’ha tirat l’arròs. I com que cuinar per a tanta gent noés fàcil, no hi pot faltar el tradicional esmorzar per a recuperar forces.
Només és possible establirtradicions com estes si s’aconseguix mantindre-les en el temps, i peraconseguir-ho és essencial que la gent jove s’implique. Almudena i Maria tenen21 i 25 anys respectivament i ja fa quatre anys que col·laboren amb la festa.“Potser el primer any vinguérem un poc obligades per les nostres famílies, peròara ens encanta participar”, explica una d’elles. Les dos coincidixen a dir quel’excel·lent ambient que es crea farà que continuen en el futur, un argumentamb el qual poden tractar de convéncer altres joves. Eixe és el cas de Diego,un xic de Jaén que viu a la Pobla de Farnals des de fa tres anys i queparticipa en la preparació de les calderes per segona vegada. “Continuaréfent-ho”, afirma el veí.
A l’una i mitja, centenars deveïns i veïnes esperen que comence l’escudellada. Potser, molts d’ells no sónconscients de les hores de treball que hi ha darrere d’un plat de caldera. Peròl’esforç val la pena per tal de veure com la germanor inunda els carrers de laPobla de Farnals, motiu per a no oblidar la importància de les nostres festes ila necessitat de fer veure als joves que continuar fent poble està en les seuesmans.