La realitat està superant qualsevol obra de ficció

La realitat està superant qualsevol obra literària de fi cció, de terror, de por. Des de fa un temps la percepció que es tenia per moltes dones era que, per fi , havíem entès i assumitla majoria que la lluita pels nostres drets era conjunta, solidaria, única, que podíem tindre des de moltes institucions el recolzament necessari, que les lleis començaven a lluitar seriosament por la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i que moltsd’aquestos ens recolzaven i estaven disposat a compartir eixe camí. 

El concepte de feminisme ha entrat en el tots els espais, privats i socials, per aclarir-lo i per entendre’l com una visió política i social de la vida i millorar-la per a totes les persones sense distinció; per tant, suposa la revolució pendent de dur a terme per benefi ciar a totes les persones en tots els àmbits: medi ambient, justícia social, economia col•laborativa, sostenibilitat, benestar social i, necessàriament, la igualtat real entre dones i homens.

Quan havia entrat el feminisme en el debat social per millorar l’existència humana en general és quan amb més virulència està responen l’estructura patriarcal tradicional, amb tots els seus mecanismes i trampes, per retrotraure la realitat a un sistema més comode per donar de nou continuïtat a les estructures de poder controlades per l’heteropatriarcat.

Aquest mes de juliol cada tres dies ha sigut assassinada una dona i hem vist com el terror masclista

alcança sense cap mirament als descendents tot per tal d’aplastar la llibertat de decisió, expressió,

emoció, pensament i acció de les dones. 

Des de la perspectiva de la responsabilitat política estan havent, des de les posicions polítiques més conservadores, discursos que qüestionen la mateixa existència de la violència de gènere reformulant la realitat amb conceptes que duen a la confusió de les víctimes, joventut, societat en general. Tots els actors polítics comdenen estes morts però el fet de justificar-les amb expressions històricament masclistes posant la visió del fets des de l’assassí i no des de les víctimes està perjudicant i distorsionant tota l’educació en igualtat que des de les institucions públiques ha estat treballant-se des de fa anys. No pot haver justificació valida ni raonable per la violència de gènere en cap lloc (empresa, casa, espais públics...), ni en cap entorn (laboral, domèstic, públic, sentimental...), ni cap edat, ni cap relació (parella, companys de treball, amistat, família, sexual). 

Les dones estem sent massacrades pel fet de que les persones masclistes no accepten les nostres

decisions. Exponencialment està augmentant la pressió per acovardir-nos i redirigir-nos

amb la connivència demitjans de comunicació i poders heteropatriarcalque forcen tota la seua maquinaria per reforçar les conductes desiguals, educarals nostres joves en la retòricament

nomenada tradició, normalitat o naturalitat, amb la supremacia masculina dominant la societat i l’àmbit privat.

Totes aquelles persones que creuen en la igualtat d’oportunitats, de drets i de responsabilitats

entre homes i dones deguem lluitar sense descans per reclamar justícia, polítiques

igualitàries i educació sense fòbies de cap tipus. Deguem des del nostre àmbit personal,

tant homens com dones, aplicar el feminisme real i humà que reclamem en idees o paraules

per ser exemple de vida igualitària i lliure (mentres he escrit aquestes paraules han assassinat

una altra dona. DEP)