Cartell de la Mostra d"enguany. EPDA La
regidora de Recursos Culturals, Gloòria Tello, ha presentat la 34a edició de la Mostra de València-Cinema del
Mediterrani, que se celebrarà del 24 d'octubre al 3 de novembre.
Acompanyada de la directora gerent del festival, Rosa Roig, i del
director de programació, Eduardo Guillot, Tello ha destacat la
voluntat del Govern del Rialto que la renovada Mostra, recuperada
l'any passat després de la seua desaparició el 2012, a més de ser
un radar per a identificar el nou cinema fet als països de la conca
del Mediterrani, servisca per a «mostrar la ciutat que volem, una
València cultural, moderna i oberta».
«Des
que recuperàrem la Mostra de València-Cinema del Mediterrani
després de l'aturada de 2012, ha sigut molt important aprofundir en
la mediterraneïtat d'este festival. Si l'any passat vam posar les
bases d'eixa mediterraneïtat, enguany el que fem és confirmar-les
perquè d'alguna manera mostre la ciutat que volem ser de cara a
l'exterior, una València cultural, moderna i oberta», ha afirmat la
regidora Gloria Tello. La responsable de Recursos Culturals ha
recordat que abans de la seua desaparició el 2012, el festival
internacional de cinema de València «va significar durant molts
anys un referent en el panorama cinematogràfic internacional».
Tello
s'ha referit a diversos pilars fonamentals d'esta edició, com
l'homenatge al cineasta valencià mort fa un any, Toni Canet,
protagonista d'un llibre escrit pel periodista Carlos Aimeur. «Un
altre aspecte que em sembla important és la presència de les
directores egípcies per a ensenyar la realitat d'un país a l'altre
costat del Mediterrani, on hi ha la censura prèvia i on les
condicions per a fer cinema són molt complicades, especialment per a
les dones. També m'agrada molt assenyalar que hem recuperat les
publicacions, que eren un senyal d'identitat de la Mostra, el cicle
de la comèdia italiana, les palmeres d'honor i, per descomptat, els
premis Palmera d'Or, Plata i Bronze.
Tello
ha destacat les figures de Liliana Cavani i Ferzan Özpetek,
directors que estaran a València per a recollir les palmeres
d'honor, i s'ha mostrat convençuda que la resposta del públic a una
programació atractiva i diferent permetrà superar la xifra de 9.000
espectadors de l’any passat. També s'ha referit a l'augment del
pressupost de 375.000 a 590.000 euros, i a la dotació econòmica que
enguany tindran tant la Palmera de Plata (10.000 euros) com la de
Bronze (5.000 euros), a més dels 25.000 de la Palmera d'Or. «És
una Mostra que es consolida i que té tots els ingredients per a
convertir-se en tot un referent i una cita cultural imprescindible a
la nostra ciutat».
UNA
FINESTRA A LA PRODUCCIÓ VALENCIANA
El
director de programació, Eduardo Guillot, ha fet un recorregut per
la programació de la 34a Mostra de València, en la qual s'augmenta
de 89 a 109 el nombre de pel·lícules que es projectaran, dins d’«un
esforç per a prendre el pols al cinema que s'està fent al
Mediterrani actualment». Ha destacat igualment l'impuls a la Secció
Informativa i s'ha referit a un context de «realitat audiovisual
canviant i multiplicitat de pantalles, i a l’objectiu de projectar
pel·lícules que no s'hagen vist a Espanya». Després de ressenyar
la importància que «les pel·lícules vinguen acompanyades, amb la
possibilitat d'interactuar amb les persones que les han fetes,
Guillot ha destacat l'objectiu preferent que el festival «siga una
finestra a la producció valenciana».
La
directora gerent, Rosa Roig, s'ha referit a les diferents seus de la
34a Mostra: els Cines Babel, la Filmoteca, la Fundació Bancaixa, la
seu de la SGAE, el Palau de Congressos i el Teatre Principal. I a les
col·laboracions i patrocinis que han permés tirar avant una
programació ambiciosa en un festival que repassa l'última fornada
cinematogràfica feta al Mediterrani amb una Secció Oficial
integrada per 12 produccions inèdites a Espanya, procedents de
França, Líbia, Egipte, Grècia, Espanya, Turquia o Albània, i una
potent Secció Informativa amb quinze llargmetratges, entre els quals
també s'inclouen diverses estrenes i títols destacats en altres
cites internacionals: Els
miserables
(Ladj Ly), Zero
Impunity
(Nicolas Blies, Stéphane Hueber-Blies), Dafne
(Federico Bondi), Diamond
Dust
(Marwan Hamed), The
Truth
(Hirokazu Koreeda), Mar
(Margarida Gil), Alice
et le maire
(Nicolas Pariser)…
En
esta edició s'entregaran dos palmeres d'honor: una a la llegendària
Liliana Cavani, una cineasta valenta i sense complexos, que ha
exercit una notable influència en diverses generacions de directores
europees; i una altra al director turc Ferzan Özpetek, un cineasta
sense prejudicis, el cinema del qual aposta per la sensualitat i té
un caràcter netament mediterrani. Tots dos visitaran el festival i
oferiran una classe magistral.
També
es retrà homenatge al director, productor i guionista valencià Toni
Canet, mort el novembre de 2018, que inclourà la projecció de la
seua pel·lícula pòstuma, Calç
blanca, negro carbón,
en la gala inaugural del festival i un cicle amb el seu treball com a
director, així com la publicació d'un llibre del periodista Carlos
Aimeur sobre la seua obra.
A
més, la Mostra de València vol visibilitzar la creació
cinematogràfica egípcia feta per dones i la diversitat de punts de
vista que la generen, des del més comercial fins al polític, amb el
cicle «La revolució de la dona en el cinema egipci», que inclou
títols de Kamla Abu Zekri, Sandra Nashaat, Ayten Amin, Mariam Abou
Ouf, Hala Khalil, Hala Lotfy, Nadine Khan i Amal Ramsis. Diverses de
les directores assistiran al festival i participaran en una taula
redona conjunta.
Revolucionari,
filòsof, aventurer, escriptor i cineasta. Guy Debord (1931-1994),
autor de La
societat de l'espectacle i
principal fundador de la Internacional Situacionista, serà el
protagonista d'un cicle de pel·lícules i un seminari amb seu a la
Universitat de València. El cicle inclou la projecció, per primera
vegada a Espanya, de còpies restaurades i supervisades per Olivier
Assayas dels tres curts i tres llargmetratges dirigits per Debord,
que va realitzar entre 1952 i 1978. Un cicle que coincidix amb
l'homenatge que li rendix la Cinémathèque Française.
Esta
edició comptarà també amb una celebració de l'edat daurada de la
comèdia italiana, mitjançant una retrospectiva de vint pel·lícules
que inclou els títols més importants del gènere. Entre mitjan dels
cinquanta i finals dels seixanta, cineastes com Dino Risi, Mario
Monicelli, Federico Fellini o Pietro Germi, entre d’altres, van
saber retratar la realitat del país per oferir una mirada tendra,
però també crítica, de la societat i els seus costums. Una
selecció de clàssics que convida a la reflexió a través del
riure: Divorci
a la italiana
(Pietro Germi), Il
sorpasso
(Dino Risi), Rufufú
(Mario Monicelli), Dov'è
la libertà...?
(Roberto Rossellini) o Ocellots
i ocellets
(Pier Paolo Pasolini)...
Comparte la noticia
Categorías de la noticia