Esther Lara. /EPDA S’apropa el 8 de març, que com tots els dies mundials i fites assenyalades, ens posa damunt la taula i al debat social les reivindicacions de les dones i el feminisme. Està bé que aquestes dates ens servisquen per a recordar que queda molta feina per fer i que s’ha d’anar avançant tal com ho estem fent cap a la igualtat. Perquè malgrat que moltes vegades les notícies i l’actualitat ens faça ser pessimistes, en els últims anys s’ha anat fent passos molt importants en els drets de les dones. Ja que malgrat que la dreta i la ultradreta ens vulguen negar i intenten que no avancem, ho estem fent amb polítiques i lleis que busquen que homes i dones tinguen els mateixos deures i drets.
Són l'educació i l'ensenyament les clau per al canvi, però lluny d'eslògans i campanyes, la millor opció és que siguem nosaltres mateix l'exemple i model de la igualtat. I com no pot ser d'una altra manera, també nosaltres tenim els nostres models amb qui fixar-nos. Només així aconseguirem que hi haja persones que puguen parar algunes tendències reaccionàries totalment fora de lloc.
A les Alqueries, ja fa temps que som un poble amb un marcat accent femení. Diverses associacions tenen presidenta, moltes empreses dirigides per dones i inclús una banda de música amb una directora, cosa que, malgrat que hauria de ser més normal, no és tan habitual com hauria de ser. És inevitable que d'entre els noms d'alquerieres i alqueriers que han fet tots els possibles per la igualtat i que ens valen de model, en destaque un de manera especial, i no és altre que el de Consuelo Sanz Molés. Dona alqueriera, que desgraciadament ja quasi fa un any que ens va deixar, és el retrat perfecte de la dona treballadora, tenaç i audaç, que en tot moment sap el que és el correcte i el que s'ha de fer. De la dona que defensa la seua valia i la seua participació en l'àmbit públic, que ha estat tradicionalment masculinitzat, trencant estereotips i barreres de gènere. Que siga la nostra benvolguda Consuelo, juntament amb tantes altres dones valentes i lluitadores com ella, el nostre referent i el nostre model a seguir perquè un dia la igualtat siga plenament efectiva. Per les dones que van estar, per les que estem i per les que estaran, seguim en peu, continuem caminant cap a l'horitzó de la igualtat.
Cada vegada més, les dones anem ocupant espais que ens eren negats i això fa que les generacions que venen darrere tinguen eixos referents que els podien faltar a les generacions anteriors. Per tot això, hem de continuar lluitant i reivindicant cada mes de març i després durant tot l’any. Queda molt per fer, però portem un bon camí.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia