Los técnicos muestran cómo van los trabajos arqueológicos. / EPDA
El alcalde en la visita a la zona de las excavaciones. / EPDA Les prospeccions que s’han portat a
terme durant les dos setmanes últimes al jaciment arqueològic de València la
Vella, a Riba-roja de Túria, han permès definir amb major concreció els usos i
costums que hi havia en esta antiga ciutat visigoda del segle VI adenlairada
sobre una extensió de prop de 50.000 metres quadrats –cinc hectàrees- i que
servia com a sistema defensiu en l’època davant qualsevol invasió.
Els
treballs d’enguany s’han vist reduïts per la normativa sanitària del Covid-19
i, per tant, sols hi han pogut treballar una desena d’experts i estudiosos que
han pogut aprofundir en els estudis d’una de les ciutats visigodes més
importants a la península que tenia la ciutat de Toledo com a centre de l’estat
central visigot mentre que València la Vella acomplia les funcions de centre
urbà militar davant el perill romà.
Tot
i que en 2020 no s’ha pogut celebrar el V Curs Pràctic d’Arqueologia Cristiana
i Visigoda com es venia realitzant des de l’any 2016, en esta ocasió han
continuat les feines de prospecció i tastos arqueològics fins el punt que s’ha
pogut localitzar un forn per a la producció, possiblement, de vidre en una de
les zones dedicades als oficis i activitats econòmiques de l’època.
La
troballa del forn de vidre s’ha completat, a més, amb altres de vàlua
considerable com les 30 monedes visigodes o, fins i tot, una joia en forma
d’anell que, d’entrada, podria pertànyer a algunes de les famílies o nobles que
hi vivien en un dels centres defensius que, a poc a poc, permet extraure una
major consciència sobre la importància que València la Vella suposava en el
sistema defensiu visigot.
Les
feines de les darreres setmanes han consistit en un aprofundiment dels sondejos
geofísics i el desbrossament d’una part de l’assentament de l’antiga ciutat
visigoda fins el punt que permet definir amb major precisió l’existència d’una
jerarquització en l’estructura urbanística, amb una esplanissada que feia les
funcions d’emmagatzematges de productes de l’època, un altre barri de caire
eclesiàstic que denotava el poder que hi tenien en el conjunt de la ciutat i,
finalment, entre dos i tres barris que es dedicaven a les activitats
econòmiques, en especial l’artesania predominant.
Les
excavacions han continuat en esta ocasió sobre una bona part de les zones dels
voltants de la muralla defensiva que atorgava consciència del predomini visigot
a l’època amb una ciutat estructura amb una acròpoli en la zona més alta tot
aprofitant-ne els diversos desnivells que la seua situació geofísica li
suposava gràcies a l’existència del mateix riu i els barrancs dels Pous i la
Cabrassa. La muralla, majestuosa, envoltat tot l’assentament, amb vora 400
metres de llarga. La jerarquització física del recinte és un reflex de
l’estructura social de l’època.
Una
sala noble de cinquanta metres quadrats en la mateixa acròpolis referma la
impressió que hi havia sobre la importància de València la Vella en el context
d’una època on Riba-roja hi tenia més poder de decisió que el propi
cap-i-casal. El vessant comercial, amb la importació de vi i oli, fa pensar en
un lloc privilegiat en el circuit de les ciutats mediterrànies, a partir de les
troballes de nombroses monedes i ceràmiques.
Amb
les troballes s’hi perfilen ja els sectors sobre els quals s’estructurava la
ciutat antiga visigoda com les àrees artesanals, una plaça “Major” en un dels
espais més cèntrics, l’àrea noble del cim de l’acròpolis de València la Vella i
les tres àrees residencials en les quals hi vivien els habitants del jaciment
arqueològic els treballs del qual es van reprendre l’any 2016 després de més de
35 anys d’absència.
Les
excavacions, dirigides sota la direcció dels professors i arqueòlegs Josep
Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló, reforcen el jaciment de València
la Vella com un dels exponents més majestuosos de la civilització visigoda,
fundat pel regi Leovigild a mitjans del segle VI que va fer servir per
potenciar el seu poder fins la seua fi al voltant de l’any 700 amb l’arribada
dels musulmans.
L’alcalde
de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha agraït “l’esforç i el treball que han
portat a terme els experts durant les dos setmanes en una època molt complicada
per la pandèmia, tot extremant-ne les mesures sanitàries, i que ens serveixen
per aprofundir-nos més en els estudis sobre el nostre passat i sobre una de les
èpoques més esplendoroses com és la visigoda, on Riba-roja n’era el centre del
poder, per davant inclús de València”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia