Segregación

FranciscoAdán

Lanoticia sobre la Sentencia del TSJ caída hace pocos días essorprendente por cuanto, según informaba un medio escrito elmiércoles, condenaba a IP a las costas, extremo algo extraño en lavía Contencioso-Administrativa que, regularmente viene eximiendo deestas a la Administración siguiendo una especie de dogma no escritoque hace que ésta haga lo que le rote por injusto que sea sin que lecueste, ni si quiera, “los dineros”.

Sobreel tema de fondo quiero decir que estoy de acuerdo con que el Puertotiene signos distintivos. Es, en su mayoría, castellano parlante,surge como necesidad de dar cobijo a los trabajadores de una fábrica,lo que se ha llamado “Factory town” . Tiene, en suscimientos, orígenes de muchas regiones españolas que se venreflejadas en apellidos vascos, o aragoneses o andaluces y suplasmación en diferentes casas de cultura que coexisten en totalarmonía.

Tieneun espíritu comercial bastante destacado, pero por desgracia, noposee tradiciones tan antiguas como pueda tenerlas Sagunto poraquello de que tiene mucha más antigüedad. Contra ese dato no sepuede luchar.

Pesea que soy un firme creyente en que existen evidencias más que clarasentre el núcleo porteño y el saguntino me guío por una coherenciaque he venido manteniendo en los últimos años por la que ladiferencia no justifica segregación sobre todo cuando esta no es debase, por eso no estoy a favor de la segregación del Puerto, como nolo estoy de la de Valencia del resto de España. Entiendo que lasdiferencias enriquecen y que, apostando como apuesto, por erradicarfronteras políticas autonómicas e incluso fronteras políticasnacionales en pro de un futuro europeo, no tiene sentido que apuestepor una segregación total del Puerto.

Hablode fronteras políticas no administrativas, creo que los servicioshan de llegar al ciudadano y siendo como somos un núcleo máspoblado no tiene sentido recentralizar servicios. En esta coherenciame siento cómodo: no quiero dos alcaldes para el mismo número deciudadanos, sí dos delegaciones de la Seguridad Social. Lo divertidoserá ver si Albert estará igual de cómodo

AlbertLlueca

Sia la segregació

Clarque si, com pot ser que algú estiga en contra d’un procedimentadministratiu? Eixe que és el camí formal que l'Administraciópública ha de seguir, per imperatiu legal per produir actesadministratius.

Pertant podem afirmar que mai, mai, pot ser una decisió política (laseua resolució) ja que és bassa en una llei, la 8/2010,de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la ComunitatValenciana. En la que diu que la creaciód'un municipi per la segregació de part del territori d'un altre ouns altres haurà de complir les següents condicions. La primera queels nuclis de població que hagin de segregar-se es trobindiferenciats territorialment respecte dels del municipi matriu, perconcórrer les següents circumstàncies, que aquests nuclis estiguinseparats per una distància mínima de 3.000 metres de sòl nourbanitzable al moment d'iniciar-se el procediment. Segon, que elsprincipals nuclis de població dels municipis resultants es trobin auna distància superior a 5.000 metres en línia recta o existeixinentre ells obstacles naturals o artificials que contribueixin al seuaïllament respectiu. Que els municipis resultants, amb els recursossuficients per al compliment de les competències municipals, aaquests efectes s'entendrà per recursos econòmics municipalstots els previstos per la legislació vigent reguladora de leshisendes locals.

S’hade mantenir els municipis resultants la totalitat dels serveis i laqualitat en la seua prestació existents en el municipi originari.S’ha de tenir, els municipis resultants, territori i poblaciósuficient per assegurar la seua viabilitat a llarg termini. En totcas, tots dos municipis hauran de comptar amb una població superiora 2.000 habitants i s'haurà d'acreditar que en tots dos no esregistra una tendència a la disminució de la població.

Iel que és més important que la creació d'un nou municipi siguicoherent amb les directrius i criteris d'ordenació territorialestablertes per la Generalitat.

Teninttota aquesta informació és obvi dir que administrativament s’hade decidir un expedient, com si fora qualsevol altre per exemple unallicència d’obres, i que tots els actors implicats poden dir laseua, quan toque.