Cerrar

Y además...

Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.

Entendido

Cerrar

Edición Alicante Edición Castellón Edición Valencia Arte y Moda Comunitat Deportes En valencià Opinión Sucesos TV

Secciones |

Registro

Acceso

| Síguenos en |

Boletín diario

Iniciar búsqueda

Cerrar

Estás en: EPDA

l'horta nord

foios

FOIOS

Sergi Ruiz (Compromís): "Un alcalde està per a repartir joc entre els socis de govern, no per a agafar protagonisme"

El candidat de Compromís a l'Alcaldia de Foios repasa quatre anys d'una legislatura que ha compartit amb els regidors del PSPV-PSOE i de Volem Foios

M. J. ROS - 22/02/2019

L"alcalde de Foios i candidat de Compromís, Sergi Ruiz. EPDA

Està a punt d’acabar la seua primera legislatura com a alcalde, com l’ha viscuda?

Crec que ha sigut una legislatura molt profitosa. Des d’un punt de vista personal ha sigut molt enriquidora. Ser alcalde et dóna l’oportunitat de conéixer molts àmbits. Se sol comparar un Ajuntament amb una empresa i res més lluny de la realitat. Els balanços municipals no són com els d’una empresa ni les relacions tampoc. En l’empresa hi ha clients i ací hi ha ciutadans. És molt diferent i des d’un punt de vista personal és molt enriquidor.

Enganxa la política?

Puc dir que sí. Té alguns aspectes que, a vegades, et fan posar el fre i dir allò de ‘la veritat que no m’importaria no continuar’. En el meu cas, per exemple, estava molt tranquil en el meu treball, amb unes pautes clares, i ací cada dia és una experiència nova, encara que és cert que t’acostumes a eixes noves experiències i sí que és veritat que té una xicoteta o gran dosi d’addicció. Encara que si en uns mesos no continue com a alcalde, m’aniré satisfet del treball realitzat, amb la consciència tranquil·la d’haver fet tot el possible. M’en aniré amb la tristesa de no poder culminar alguns projectes que s’han iniciat en aquesta legislatura i que requereixen més temps de gestió, però content.

A nivell polític, el seu govern tripartit ha sigut exemple d’estabilitat, com s’aconsegueix? Quina és la recepta?

La recepta són les persones. És necessària l’existència d’una coincidència de tarannà, d’ànim, d’experiències i de capacitats entre les persones. També l’alcalde ha de tindre molt clar que està per a repartir joc, no està per a agafar protagonisme sense per a desprendre’s d’eixe protagonisme i compartir-lo entre els socis de govern, entre tots els regidors de l’ajuntament i fer això especialment si hi ha un govern de coalició. Has d’estar convençut que el repartiment d’eixe protagonisme és una part de la garantia d’estabilitat per a no caure en els recels o en les susceptibilitats que són molt pròpies dels governs de coalició.

Podem parlar d’un pacte reeditable?

És un pacte que es reeditarà. Pense que és un bon format de govern, ha sigut una garantia de polítiques de gestió de base àmplia que representen a la major part de la població. A més, convé no oblidar que les majories absolutes si algun dia es tornen a reeditar serà a llarg termini. En aquest cas, crec que a Foios hem sabut oferir el model d’estabilitat, de partits i socis que s’han trobat a gust i ho han manifestat. Ha sigut un govern que ha donat joc a tots.

Principalment qué ha canviat entre l’Ajuntament que van trobar en 2015 i el que deixaran en uns mesos?

Els canvis fonamentals s’han produït en l’àmbit econòmic. Sens dubte són els més cridaners, encara que també els que la gent menys coneix perquè els efectes d’una gestió econòmica desastrosa tarden a traslladar-se a la ciutadania. Quan accedim al govern en 2015 ens trobem amb una gestió econòmica nefasta, amb uns resultats terribles, però que no obstant això no s’havien traslladat a la població. Els ciutadans no sabien que durant dos anys no s’havia enviat res a executiva, no sabien que l’Ajuntament tardava un any a pagar als proveïdors, no sabien que hi havia un deute de 4,5 milions d’euros, que hi havia 800.00 euros en factures en els calaixos que a poc a poc hem hagut de pagar, que l’Ajuntament tenia un dèficit pressupostari de 400.000 euros, que hi havia una expropiació per pagar de 600.000 euros, que hi havia diverses sentències per pagar com la del Sector Sud amb interessos de 400.000 o la del polígon del Mar de 500.000 euros més interessos… Totes eixes sentències i factures les hem abonades i, en l’actualitat, estem pagant a trenta dies als nostres proveïdors. A més, tenim un romanent positiu de tresoreria de l’any passat de 350.000 euros i enguany serà molt superior i hem reduït el deute del 107% del pressupost a menys del 40%. La recepta: fer les coses bé, gestionar, cobrar, pagar de manera adequadament, fer un pressupost cada any. En definitiva, una gestió ordenada.

Quins han sigut eixos assumptes que requerien d’una solució més urgent?

Els més angoixant sens dubte estava en l’àmbit econòmic. Hi havia professionals que venien tots els dies a treballar i que portaven més d’un any sense cobrar. El mateix passava amb els proveïdors de l’Ajuntament. Una de les primeres qüestions a les quals em vaig haver d’enfrontar va ser a parlar amb aquestes persones i donar-los una explicació raonable amb unes previsions de pagament. La confiança es va anar recuperant a poc a poc quan van veure que s’anaven complint les previsions de pagament. Però vaig haver d’atendre una a una totes les trucades de molts proveïdors.

I els projectes dels que es sent més orgullós?

Els projectes dels quals em sent més orgullosos són dels que han requerit d’una capacitat de diàleg, d’arribar a acords. Per exemple, l’adquisició de la casa situada al costat de l’Ajuntament. Els governs anteriors la van voler comprar i nosaltres hem pogut adquirir-la gràcies eixa capacitat d’arribar a un acord amb els propietaris. El mateix succeeix amb la casa de l’antiga carretera de Barcelona, que estava fóra d’ordenació. Els propietaris havien vingut a l’ajuntament per a buscar una solució durant anys però l’únic govern que ha sigut capaç d’aconseguir un acord amb ells per a llevar eixa casa i urbanitzar l’entorn hem sigut nosaltres. No era una qüestió de diners, sinó de tarannà i capacitat de negociació. També en l’adquisició de terrenys de la Ronda Oest que en aquests sis mesos conclourà amb la licitació dels treballs per a finalitzar aquest projecte. Així que, per qüestions com aquests tres projectes ja han valgut la pena aquests quatre anys. Són projectes que l’Ajuntament perseguia des de feia dècades i que els anteriors governs no havien sigut capaços ni tan sols d’iniciar.

Vosté sempre ha defensat la necessitat de no fer política de campanar, ho ha aconseguit de la mà de Meliana i Albalat dels Sorells?

S’ha aconseguit, encara que probablement el regust no és del tot positiu perquè als pobles és complicat que no s’acabe caient en eixa política de campanar. Eixa col·laboració entre pobles a vegades no s’entén o no es percep. Si entre Foios i Meliana hem decidit que una futura residència de dia arribe a Meliana perquè s’ha de situar en un dels pobles, encara que la iniciativa siga beneficiosa per a tots dos municipis és més fàcil de vendre per a l’alcalde de Meliana que per al de Foios. Es tendix a fer política en clau molt local i amb això el que es fa és dilapidar molts recursos. Els Ajuntaments han de col·laborar perquè és garantia d’una millor gestió i de l’aprofitament dels recursos. Meliana tindrà eixe centre de dia però Foios tindrà altres dotacions que seran fruit d’eixe acord i col·laboració entre pobles que estan junts. També la col·laboració ha sigut positiva de cara a tractar d’obtindre recursos que vénen d’Europa. Ens ha permés posar en marxa projectes que continuarem en matèria de mobilitat, eficiència energètica, medi ambient...

A nivell autonòmic, hi ha por entre els partits de l’esquerra de que s’acabe esta etapa de canvi?
Més que por, donaria tristesa. És clar que els aspectes que poden fer que no es reedite el Pacte del Botànic seran aliens a la gestió realitzada i als nombrosos assoliments aconseguits. Seran qüestions com Venezuela o Catalunya, totalment alienes a nosaltres però que inclinaran la balança de la mà d’alguns sectors de la societat als quals la gestió real els és igual però que al final donen i lleven majories. De tota manera, la partida no la guanyarà ningú per golejada. El vot està molt fragmentat. Però els imputs que mobilitzaran a determinats votants són inassolibles, són sectors als quals resulta complicat arribar.

Comparte la noticia