Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
El Camp de Morvedre hacomptat amb importants personatges religiosos. Alguns han destacat per la seuapietat amb els més necessitats i d’altres per la dedicació a l’oratòria i la docència.El cas de José Zahonero Vivo n’és un. Este capellà va nàixer a Sagunt el 20 demarç de 1903. El seu pare era nascut a Set-Aigües però treballava com asecretari del jutjat municipal de la ciutat. Va ser ordenat per juny de l’any1929. Obtingué el doctorat en Teologia i la llicenciatura en dret canònic perla Universitat Pontifícia de València. L’any 1932 ja era capellà de lesreligioses angèliques i el 1933 va estar adscrit a l’església de Sant MartíBisbe i Sant Antoni Abat de la capital.
Va ser també professor delSeminari Diocesà i de l’Institut Lluís Vives de València. El 1945 fou destinatcom a capellà de l’església de Santa Maria d’Ontinyent. Finalment desd’octubre de 1952, fins a la seua jubilació en 1978, fou canonge de laCol·legiata de Sant Bertomeu del Cap i Casal. Allí va morir el 20 de desembrede 1994.
Un dels aspectes més destacatsde la seua trajectòria religiosa fou l’oratòria. Va recórrer gran part de lageografia espanyola per fer sermons i conferències, tant per teatres com peracadèmies. Se n’arribaren a comptabilitzar fins a 12.000 en esglésies i cerimòniesreligioses.
Entre les seues dedicacionsmés fructíferes va destacar la literària. Escrigué gran nombre de poesies iparticipà en diversos jocs florals de les poblacions d’Alacant i Castelló. El1951 va actuar com a mantenidor dels Jocs Florals de “Lo Rat Penat”. Al llargde la seua vida va obtindre més de 50 guardons i premis en diverses festespopulars poètiques. Va realitzar diversos llibres de poesia com els titulats:“Poemas franciscanos (1946) o “Como pesas corazón! Poemas”(1987).
Publicà també “SacerdotesMártires (Archidiócesis Valentina, 1936-1939)” (1951), dedicat als religiososperseguits des de 1936. Va ser traductor i director literari de l’editorialalcoiana “Marfil” de temes de pedagogia, psicologia, sexualitat i pastoralmatrimonial. Va realitzar diversos llibres de text d’història d’Espanya ireligió per a batxillers en eixa mateixa editorial. A més va fer publicacionsper a escoles de magisteri i instituts laborals, entre d’altres. Va traduirnombroses obres del francés, italià i portugués sobre psicologia juvenil imatrimoni. Va deixar inèdits uns 10 llibres de textos. Compongué una partconsiderable d’himnes i gojos cantats per les esglésies valencianes. Vacol·laborar en premsa i ràdio. Fou guionista de cine i realitzà algunsdocumentals dedicats al Congrés Nacional d’Ensenyament Eucarístic celebrat aValència el 1950. Gravà un LP dedicat a la vida de la Mare Sacrament.
Va estar vinculat a la seuacomarca natal, malgrat els continus viatges i canvis de residència. Entre laseua obra dedicada a Sagunt destaca el “Himno a los Santos Patronos” i “Himno aSagunto”. La música d’esta últim la va compondre Bernabé Sanchis Porta. Es vaestrenar a Sagunt per a la festa de Santa Cecília de 1930. L’acte vacelebrar-se el 23 de novembre en el cinema Sagunt del passeig de la Glorieta.Va estar cantat per xiquetes de les escoles i jóvens. A més va comptar amb laparticipació de la banda de música. El 1980 es declarà himne oficial de la ciutat.
En definitiva, Zahonero va serun personatge religiós de gran repercussió per la seua obra escrita. Elsllibres amb el seu nom circulaven per una gran part de les escoles i la seuaoratòria s’escampava per nombroses esglesies. Molt cants dedicats a patronssón encara vius en les poblacions. Al Camp de Morvedre és recordat per havernascut a Sagunt i sobretot per ser l’autor del seu himne. Així que pels seusgrans mèrits i per formar part de la comarca mereix el títol de “Personatge… id’ací”.