Ir al contenido principal

José Zahonero Vivó

Va ser un religiós de gran repercussió per la seua obra escrita i l’autor de l’himne de Sagunt

José Zahonero Vivó
José Zahonero Vivó

Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.

Activar ahora

El Camp de Morvedre hacomptat amb importants per­sonatges religiosos. Alguns han destacat per la seuapietat amb els més necessitats i d’altres per la dedicació a l’oratòria i la do­cència.El cas de José Zahone­ro Vivo n’és un. Este capellà va nàixer a Sagunt el 20 demarç de 1903. El seu pare era nascut a Set-Aigües però treballava com asecretari del jutjat municipal de la ciutat. Va ser ordenat per juny de l’any1929. Obtingué el docto­rat en Teologia i la llicenciatura en dret canònic perla Universi­tat Pontifícia de València. L’any 1932 ja era capellà de lesreligio­ses angèliques i el 1933 va estar adscrit a l’església de Sant MartíBisbe i Sant Antoni Abat de la capital.

 

Va ser també professor delSeminari Diocesà i de l’Institut Lluís Vives de València. El 1945 fou destinatcom a cape­llà de l’església de Santa Maria d’Ontinyent. Finalment desd’octubre de 1952, fins a la seua jubilació en 1978, fou canonge de laCol·legiata de Sant Berto­meu del Cap i Casal. Allí va mo­rir el 20 de desembrede 1994.

 

Un dels aspectes més des­tacatsde la seua trajectòria religiosa fou l’oratòria. Va re­córrer gran part de lageografia espanyola per fer sermons i con­ferències, tant per teatres com peracadèmies. Se n’arribaren a comptabilitzar fins a 12.000 en esglésies i cerimòniesreligioses.

 

Entre les seues dedicacionsmés fructíferes va destacar la literària. Escrigué gran nombre de poesies iparticipà en diver­sos jocs florals de les poblacions d’Alacant i Castelló. El1951 va actuar com a mantenidor dels Jocs Florals de “Lo Rat Penat”. Al llargde la seua vida va obtin­dre més de 50 guardons i pre­mis en diverses festespopulars poètiques. Va realitzar diversos llibres de poesia com els titulats:“Poemas franciscanos (1946) o “Como pesas corazón! Poe­mas”(1987).

 

Publicà també “SacerdotesMártires (Archidiócesis Valenti­na, 1936-1939)” (1951), dedicat als religiososperseguits des de 1936. Va ser traductor i direc­tor literari de l’editorialalcoiana “Marfil” de temes de pedagogia, psicologia, sexualitat i pastoralmatrimonial. Va realitzar di­versos llibres de text d’història d’Espanya ireligió per a batxi­llers en eixa mateixa editorial. A més va fer publicacionsper a escoles de magisteri i insti­tuts laborals, entre d’altres. Va traduirnombroses obres del francés, italià i portugués sobre psicologia juvenil imatrimoni. Va deixar inèdits uns 10 llibres de textos. Compongué una partconsiderable d’himnes i gojos cantats per les esglésies valen­cianes. Vacol·laborar en prem­sa i ràdio. Fou guionista de cine i realitzà algunsdocumentals dedicats al Congrés Nacional d’Ensenyament Eucarístic ce­lebrat aValència el 1950. Gra­và un LP dedicat a la vida de la Mare Sacrament.

 

Va estar vinculat a la seuaco­marca natal, malgrat els contin­us viatges i canvis de residència. Entre laseua obra dedicada a Sagunt destaca el “Himno a los Santos Patronos” i “Himno aSa­gunto”. La música d’esta últim la va compondre Bernabé Sanchis Porta. Es vaestrenar a Sagunt per a la festa de Santa Cecília de 1930. L’acte vacelebrar-se el 23 de novembre en el cinema Sagunt del passeig de la Glorie­ta.Va estar cantat per xiquetes de les escoles i jóvens. A més va comptar amb laparticipació de la banda de música. El 1980 es declarà himne oficial de la ciu­tat.

 

En definitiva, Zahonero va serun personatge religiós de gran repercussió per la seua obra es­crita. Elsllibres amb el seu nom circulaven per una gran part de les escoles i la seuaoratòria s’escampava per nombroses es­glesies. Molt cants dedicats a patronssón encara vius en les poblacions. Al Camp de Morve­dre és recordat per havernas­cut a Sagunt i sobretot per ser l’autor del seu himne. Així que pels seusgrans mèrits i per for­mar part de la comarca mereix el títol de “Personatge… id’ací”.

Sobre el autor

Lluís Mesa i Reig (Cronista oficial d'Estivella)
Lo más leído