La vèrtebra de grans dimensions, un metre i vint centímetres de longitud, ha sigut localitzada en els treballs de restauració que està fent l'IVCR+i al jaciment de Sant Antoni de la Vespa a Morella.
La resta paleontològica es troba en excel·lent estat de conservació i a penes està deformada pels processos de fossilització. Disposa de tots els elements anatòmics que permeten la seua identificació: el cos vertebral i grans apòfisis laterals, la qual cosa permetrà als paleontòlegs la seua adscripció a una espècie concreta.
Els primers estudis apunten que podria tractar-se de la vèrtebra cervical més gran localitzada fins ara en un jaciment de la península Ibèrica i que va poder pertànyer a un sauròpode que podia aconseguir els 25 m de longitud, amb coll molt llarg, cua llarga i un pes de 50 tones.
L'excavació la va dur a terme un equip interdisciplinari format per tècnics de la UNED de Madrid, l'Institut Català de Paleontologia, el Grup Guix de Vila-real i l'Ajuntament de Morella, amb la direcció dels paleontòlegs Jose Miguel Gasulla (Ajuntament de Morella) i Andrés Santos (Grup Guix).
L'os estava integrat en un bloc de terra i pedres, la qual cosa es coneix com a 'mòmia'. Amb els treballs que estan duent a terme els tècnics és quan s'aprecia la importància de la troballa.
Tres són les restauradores de l'IVCR+i que intervenen a eliminar els depòsits de terra i pedres adherits. El procés és molt lent perquè els sediments estan adherits a la superfície de l'os i cal alçar-los amb mitjans mecànics alhora que es van consolidant les superfícies.
La troballa té valor patrimonial i importància científica perquè correspon a un animal de què ja hi ha un bon nombre d'ossos restaurats i del qual es pot disposar d'una part molt important del seu esquelet per a definir clarament l'espècie.