Limón sí, limón no. Paella y limón.

FranciscoAdán

Paraalgunas cosas soy bastante intransigente, lo reconozco. Mira queconsigo conciliar, sin perder mis principios, las opiniones de otraspersonas a nivel de política, religión, ideología en general, perohay temas que no, no paso.

Entemas gastronómicos soy algo talibán y eso que soy de buen comer.Puedo llegar a la contradicción de comer algo que me parece unaaberración y decir que está bueno: una cosa no quita la otra. Porejemplo, puedo comer una “paella “con pimiento, reconocer queestá bueno y a la vez decir categóricamente , que eso no es paella,porque no lo es. Y ya está.

Lapaella es el santctasantorum valenciano, la receta es la que es, elresto es arroz con cosas, y hay poco margen para la negociación . Lapaella ha logrado que los valencianos tengamos un Cuernavilla dondehacernos fuertes pero el enemigo no sabe que dentro de nuestras filastenemos nuestras dudas, hasta yo las tengo. ¿alcachofa sí o no?¿limón sí o no?

Yahí estamos. Particularmente no suelo echar limón en la paellasalvo cuando ésta no tenga sabor aunque el limón, como elvinagre o la sal, pueden ser impulsores del sabor pero todo en sujusta medida porque si te pasas, te lo pierdes. Así que, cada vezque veo a una persona echar limón en una paella como si estuvieraechándolo sobre la herida de un enemigo, pienso que a esa persona,realmente, no le gusta la paella (que es legítimo pero pocoentendible) o la paella esta sin sabor y esparcir la duda sobre elcocinero y su maña es poco elegante.

AlbertLlueca

Llimao no llima? Pene o vulva?

Sempreens fan elegir! Deixem que la gent puga ser lliure. Que cada personapuga elegir. Totes les persones naixem amb un do del qual no somconscients : El de la llibertat . El que passa és que no sempreentem bé el seu concepte. Hi ha qui pensa que ser lliure significafer tot el que un vulga , però això no és cert. Llibertat implicatambé responsabilitat . Ja que la llibertat és tan poderosa , calsaber usar- sent responsable , en cas contrari degenera en descontrol. I del descontrol al desastre hi ha només un pas .

Laforma més bàsica de llibertat és ser un mateix , estimar a qui unvulga , tenir les nostres pròpies creences i els nostres somnis .Viure i deixar viure als altres. Això és l’essència de lallibertat . No fer el que a un li vinga de gust sense mesurar lesconseqüències o perjudicant altres . Perquè per poder gaudir lallibertat pròpia cal respectar la llibertat dels altres .

Hiha persones intolerants que viuen més pendents del que fan elsaltres que de si mateixes . Criticant , censurant , passant totes lescoses pel seu filtre particular . Aquestes persones mai podran serlliures , perquè són esclaves dels seus propis prejudicis . I potocórrer en tots els nivells : A nivell social , laboral , familiar …Certament les persones que són així resulten molestes per alsaltres, però no s’adonen que a qui més perjudiquen és a ellesmateixes . Perquè només respectant i deixant viure als altres éscom s’aconsegueix sentir-se realment lliure i en pau .(https://supporthome.es/ca/)