Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
PedroSánchez se come el turrón en Moncloa, eso si no lepilla en alguno de sus intrépidos viajes por los mundos deDios.
Demomento tal día como hoy , 21 de diciembre, pretendehacer un consejo de ministros en Cataluña que los CDR hanprometido que va aser calentito , por lo menos, calentito, ya veremos si elGordo cae en Barcelonacon terminación 155.
Otras“malas lenguas” dicen que lo que pretende es un “encuentrobilateral de igual a igual de soslayo” o sea, lo que viene aser a una especie de reconocimiento de cargopresidencial a un Torra al que Papa Noel debería traerlecarbón por ser una plaga para Cataluña y España.
Nosé cómo será la comida de familia de Sánchez, espero queno hablen mucho de política porque, los que fueron sus aliadosen la moción decensura, empiezan a renegar de suelección y no solo eso, ha reactivado el fantasma de lasnavidadespasadas ( eso siempre según su visión, claro) que se traduceen VOX que, talvez traiga algún regalito en las próximas elecciones.
PeroPedro Sánchez es inasequible al desaliento y sisobrevivió a unas elecciones generales , al destierro de supartido y a lavuelta al poder y también a una moción de censura que nadieesperaba que ganara¿por qué tendría que arrugarse ante un partido reciénemergido? ¿Por qué habríaque temer a un parlamento que empieza a no ayudarle?
Sánchezpuede tomarse los polvorones, el cordero y cantarvillancicos laicos en torno a una mesa tranquilo de que ,igual, nada de lo queparece acercarse se acerca. No perderá el ánimo, una personaque viaja tanto es, por definición, optimista. ¡¡Feliz Navidad!!
Albert Llueca
Teníem pactatparlar del Nadal, o com Pedro Sánchez és menja el torró a laMoncloa. Per aixòm’ha vingut al cap allò de que hi ha persones que no tenenres i que sonrefrugiades, apàtrides i okupes.
Nadal. El XiquetJesús va ser un refugiat, obligat a escapar de lesintencions homicidesd'Herodes. “Ell és el real defensor dels pròfugs de hui”. Elseu naixementreclama a tots a no romandre insensibles enfront del dramadels milers demigrants del nostre temps, entre els quals hi ha tantsxiquets que tenen dret ala vida, a l'educació i al creixement dins de les seuespròpies famílies.
El missatge deNadal del Patriarca ecumènic Bartolomé I, està centratparticularment en lacondició de qui està obligat a emigrar, i subratlla quel'ajuda i l'assistènciaa cadascun d'aqueixos germans, “per al Senyor que naix,seran dons méspreciosos que els que li van entregar els Reis mags”.
“En la nostraèpoca, considerada com una època de progrés, molts xiquetsestan obligats aconvertir-se en pròfugs, seguint als seus propis pares, pera salvar les seuesvides, vida que els molts enemics miren amb sospita. Talfet, constitueix unaignomínia per al gènere humà”.
En canvi, totesles societats, “han d'assegurar un creixement social, quepot els serassegurada a través de l'alimentació i de la instrucció enl'àmbit de lafamília tradicional, basada en els principis de l'amor, dela filantropia, dela pau, de la solidaritat, béns que el Senyor encarnat ensofereix. El Salvadorque va nàixer, ens crida a tots a acollir aquest missatge desalvació delshomes. És veritat que a través de la història de l'home, elspobles hanrealitzat moltes migracions i assentaments.
També esperàvemque després de les dues guerres mundials i les declaracionssobre la pau delíders eclesiàstics i polítics, les societats de hui,assegurarien laconvivència pacífica dels homes en els seus propis països.Lamentablement, elsfets desil·lusionen l'esperança, sent que grans massesd'éssers humans, davantl'amenaça de la seua anihilació, estan obligats a prendre elcamí de lamigració”.