Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
La Fira de Juliol ha segut, des de fa més d'un sigle, molt més que una successió de concerts, espectàculs o fòcs artificials. Durant décades també acollia u dels acontenyiments culturals més importants de la nostra terra: els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, organisats per Lo Rat Penat. Encara que hui el certamen ya no forma part de la programació de la Fira, continua sent el més antic i prestigiós de quants se celebren en llengua valenciana i seguix premiant l'excelència dels nostres escritors.
Precisament, enguany se complix una efemèrides que mereix ser recordada. Fa quaranta anys, en l'edició de 1986, Amèlia Comba i Comba entrà en l'història en convertir-se en la primera dòna que conseguia la Flor Natural, el màxim guardó dels Jocs Florals, gràcies al seu poema "Cants a la nit". Aquell premi no sols reconeixia la calitat d'una obra poètica excepcional, sino que obria una porta que fins aquell moment cap dòna havia conseguit traspassar.
Pero reduir la figura d'Amèlia Comba ad aquell èxit seria molt injust per a una figura senyera de les nostres lletres. Darrere d'aquell reconeiximent hi havia tota una vida dedicada a l'ensenyança, a l'investigació i al conreu de la llengua i la lliteratura valencianes.
Naixcuda en Valéncia en 1907, desenrollà una brillant carrera com a docent. Fon professora, mestra de Primera Ensenyança i directora de l'Escola Filial Anexa a l'Escola de Magisteri de Valéncia, compaginant sempre la seua llabor educativa en una intensa activitat intelectual.
El seu compromís en la cultura valenciana fon permanent. Acadèmica corresponent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, defengué en fermea les Normes d'El Puig, convençuda de la necessitat de preservar l'identitat històrica i llingüística del valencià. Eixa defensa no es llimità als debats filològics, sino que quedà reflectida en tota la seua producció lliterària.
Ad açò se sumà una important llabor investigadora com a cronista oficial d'Algar de Palància, municipi que la nomenà filla adoptiva. Els seus estudis sobre l'història local, el patrimoni religiós i la toponímia constituïxen encara hui una referència per a conéixer la comarca de l'Alt Palància.
La seua vinculació en Lo Rat Penat fon igualment intensa. Formà part en 1983 de la Comissió Eixecutiva encarregada d'organisar el Centenari dels Jocs Florals, una mostra més de la seua implicació en una institució a la que sempre permaneixqué unida.
La Flor Natural de 1986 tampoc fon un reconeiximent aïllat a la seua brillant ploma. Anys més tart, obtingué els atres dos grans premis del certamen: la Viola d'Or, en 1992, i l'Englantina d'Or, en 1993. Completar eixe palmarés està a l'alcanç de ben pocs autors i confirma l'extraordinari nivell lliterari d'una escritora que mereix una difusió molt major de la que ha tengut, sent còmpliços i responsables d'este injust fet, els nostres governants autònomics, per seguir les directrius del Sant Ofici de la AVL.
Les commemoracions servixen de poc si únicament es convertixen en una data del calendari. El seu verdader sentit és recuperar la memòria de les persones que contribuïren a engrandir el nostre patrimoni cultural i llingüístic. Amèlia Comba pertany ad eixa generació d'escritors que treballà en constància, sense buscar protagonismes, per a enriquir la lliteratura valenciana i enfortir les nostres institucions culturals.
Quaranta anys després de conquistar la Flor Natural, el seu nom continua ocupant un lloc destacat en l'història dels Jocs Florals. Recordar-la és, al mateix temps, reconéixer el paper de tantes dònes que, en talent i perseverança, anaren obrint-se camí en un món lliterari i fer justícia en una dòna valenta que tingué clar lo que volia ser: ¡¡VALENCIANA!!