Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
El 8 d’agost de 1876, per estes dates fa 150 anys, el rei Alfons XII, mitjançant una reial orde datada al palau de la Granja de San Ildefonso, la seua residència d’estiu, tingué a bé concedir a la fins aleshores vila d’Alzira el títol de Ciutat. Ho va fer “en consideración de la importancia que por el aumento de población y desarrollo de su industria y comercio” havia aconseguit la localitat. Presidia llavors el consistori Francisco Just Martí.
Tot i que abans van haver dos intents per atorgar-li el títol, un l’any 1689, regnant Carles II l’enxisat, del qual ja hem donat compte en alguna que altra ocasió, i un altre anterior, segons ens assenyala el nostre amic Vicent Garés, en l’època de Felip II, que fins ara desconeixiem, i que vindria a coincidir amb el procés de segregació dels llocs d’Algemesí (1574), Carcaixent (1576) i Guadassuar (1581) a partir de la segona mitat del segle XVI, com una mena de compensació, però sempre duent aparellat un donatiu per a contribuir econòmicament a les empreses que es duia entre mans la monarquia, el ben cert és que va ser el 8 d’agost d’aquell any quan la vila obtingué el seu estatus de Ciutat.
Alzira, que va renunciar en aquelles dos ocasions pel que s’ha assenyalat al títol, ho rebia ara gratuïtament, gràcies, sobretot, a l’interés i les gestions del diputat a Corts pel districte José Emilio de los Santos.
La ja Ciutat va celebrar la bona nova els dies 19 i 20 d’agost. La vespra de la proclamació, el dissabte, 19, la banda de música de la localitat va oferir una serenata a la plaça de la Constitució (la popularment denominada plaça de Santa Caterina per localitzar-se allí el principal temple catòlic alzireny). El diumenge, dia 20, sobre el cadafal que es va alçar a la mateixa plaça, mentre s’interpretava la Marxa Reial, es va descobrir un bust del rei. La primera autoritat municipal pronuncià un discurs i es va alçar acta del fet. Poc després tingué lloc un passacarrer per les principals vies de la ciutat i per la nit un concert en la plaça de Sant Agustí. Durant el dia es van voltejar les campanes de les esglésies de Santa Maria, Sant Joan Baptista, Sant Caterina i Sant Agustí.
El veïnat es va sumar a la celebració posant cobertors i banderes als balcons de les seues vivendes. Com a record es van retolar amb el nom d’Alfons XII la plaça de la Constitució i amb el del diputat Santos un carrer pròxim a la Paceta del Real.
El 14 d’agost de 1976, amb una missa i un Tedeum en acció de gràcies en el temple de Santa Caterina i la lectura en la llavors Plaza de los Mártires, engalanada per a l’ocasió, del document que ho va fer possible, l’Ajuntament que presidia Camilo Dolz Enguix va commemorar l’efemèrides del Centenari del títol. Posteriorment hi hagué un volteig de campanes i es va disparar un castell de focs artificials.
Eixe mateix any, una empresa cent per cent alzirenya, Cartonatges Suñer, va patrocinar i editar, rememorant aquell esdeveniment, una obra senzilla i alhora esplèndida, una col·lecció d’estampes alzirenyes deguda a la ploma d’un prestigiós poeta, prosista i divulgador de la història i tradicions dels pobles de la Ribera, d’Eduard Soler i Estruch que es va titular Alzira al Cor. Estampes de la Vila i la Ciutat, que va assolir gran èxit.
Alzira ha canviat molt en este darrer segle i mig. De vora 16.000 habitants -era la principal població de la província demogràficament- hem passat a vora 50.000 i d’una economia bàsicament agrària hem passat a una altra comercial, industrial i de servicis.
Els temps canvien, tot canvia. De segur, que l’actual Corporació commemorarà com cal un fet important en la història de la ciutat.