Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Este 2026, el 9 d’Octubre serà especialment significatiu. La ciutat de Valéncia commemora el 750 aniversari de la mort de Jaume I i, en esta ocasió, la seua espasa, custodiada durant sigles pel Museu Històric Municipal de Valéncia, tornarà a acompanyar a la Real Senyera en la Processó Cívica, cinquanta anys despuix de la seua última eixida, en 1976.
La coincidència no pot ser més simbòlica. Torna a caminar pels carrers del Cap i Casal una peça vinculada a la memòria del Conquistador i a la nostra història. Pero enguany hi ha també un atre símbol que, encara que puga passar molt més desapercebut, mereix ser recordat: la Relíquia de Sant Jordi.
Perque fa ara dèu anys, en 2016, despuix de sigles sense desfilar en la processó del 9 d’Octubre, es recuperà la presència de la relíquia del sant gràcies a l’Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma. Este 2026, per tant, es complix una década d’aquell fet que, des de la discreció i sense grans titulars, recuperà un element de la nostra tradició que havia quedat relegat a la memòria dels documents.
I és que la relació entre Sant Jordi i el 9 d’Octubre no és una invenció moderna ni una tradició creada fa dèu anys. És molt anterior.
La devoció a Sant Jordi tingué durant sigles una enorme importància en el Regne de Valéncia. La tradició conta que el sant ajudà a les tropes de Jaume I en la batalla d’El Puig, en 1237, un episodi considerat decisiu en el procés de conquista de Valéncia. D’esta manera, Sant Jordi quedà estretament vinculat a la memòria de Jaume I i als orígens cristians de la nostra terra.
Els testimonis històrics ho confirmen. El "Llibre d'Antiquitats" de la Catedral Valentina arreplega en el sigle XVI la presència del Centenar de Sant Jordi en la processó. I encara és més revelador el "Ceremonial" de Félix Cebrián i Aracil, de 1666, a on es descriu cóm, en la celebració del 9 d’Octubre, les autoritats assistien a missa i veneraven la relíquia de Sant Jordi.
Pero aquella relíquia no es quedava dins de la Sèu. També formava part de la processó. Era, per tant, un element més de la gran celebració de tots els valencians.
Imaginem per un moment aquella Valéncia: la Real Senyera, les autoritats, les parròquies, els gremis, els membres del Centenar de la Ploma custodiant la nostra bandera i, junt ad ells, la relíquia de Sant Jordi. No és difícil comprendre que estem davant d'una tradició que unia religió, història, identitat i memòria colectiva.
Per això, la recuperació de 2016 té una especial importància. L’Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma no es llimità a conservar la memòria del passat, sino que decidí fer-la present de nou. Una institució vinculada històricament al sant i a salvaguardar l'integritat i honor de la Senyera recuperava aixina u dels elements que havien format part de la solemnitat del nostre 9 d’Octubre.
Potser hui molts valencians no reparen en esta relíquia. I precisament per això és important recordar-ho.
Enguany, quan els valencians tornen a vore desfilar l’espasa de Jaume I cinquanta anys despuix, convé recordar també l’atre símbol que, una década arrere, tornà a recuperar el seu lloc: la Relíquia de Sant Jordi, antic Patró del Regne de Valéncia.
Dos peces diferents. Dos històries diferents. Pero una mateixa memòria.
La del poble valencià que, sigles despuix de la conquista, continua mirant al seu passat per a entendre el seu present.