Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
En els últims mesos m’ocupa gran part del temps la investigació d’una vivenda municipal singular. Es tracta de la Casa Martínez Català – Ballester Rubio (“l’hort de la senyoreta”). M’està fent entendre no solament la importància d’una llar, sinó el que és capaç de crear. Mentrimentres, és notícia el conflicte amb la casa de Maricarmen de Madrid. Ha esclatat de forma intensa un problema que s’arrossega de fa anys. Així que no puc deixar de pensar en el valor històric, emocional i social que té la vivenda.
Una casa, legalment, és un patrimoni i, alhora, l’espai sentimental de persones i família. L’economia entén de diners, però la ment humana es mesura per vivències. Cada paret amaga records dels moments compartits o viscuts. Suposa un refugi que ajuda a desconnectar de l’exterior i a sentir-nos nosaltres mateixos. Sentim especialment la identitat familiar. Tots estos valors em fan tindre presents els desnonaments que s’han donat i poden donar-se en la comarca. La vulnerabilitat social s’intenta protegir en molts aspectes, però amb la vivenda, ara per ara, els resultats són penosos. Em pregunte si els ajuntaments del Camp de Morvedre estan actuant com toca. No sé si reivindiquen prou davant de les altres institucions públiques o si es té en compte tot el sòl públic municipal que hauria de dedicar-se. Trobe que encara totes les corporacions van per darrere del que haurien d’anar. Em sorgix la pregunta de com vorem açò el dia de demà. Potser la historiadora o l’historiador trobarà empremtes d’una vida contínua de tota una generació que, abruptament, deixa pas a una reforma intensa, seguida d’assentaments curts de persones. Reconeixeran que la societat va deixar de protegir molta gent que passa a estar marginada. Confiem que no arriben a fer eixa anàlisi històrica. Espere que no desaparega la vida continuada de les vivendes que s’estudien en el futur.
En definitiva, la vivenda és el gran problema del territori i la comarca. Suposa el gran patrimoni essencial al qual no podem renunciar si volem que la justícia social i els drets de la humanitat continuen vigents en les societats avançades. No ho oblidem.