Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Fa uns mesos, es va anunciar l’adquisició municipal del que es coneixia popularment a Estivella com a “l’hort de la Senyoreta”. Es deia que Vicente Martínez Català (1845-1900) era el creador d’aquell projecte. Ara, després d’estudiar el seu arxiu, s’ha descobert que, més enllà de ser promotor d’una casa important, fou un personatge de destacada projecció en la societat valenciana del moment. També se sap que va ser un gran propietari de finques urbanes al Cap i Casal i de terres en diverses poblacions.
Martínez Català va nàixer el 1845 al si d’una destacada família d’industrials seders. La seua mare, Francisca Català Torres, pertanyia a una nissaga dedicada a eixe teixit des del segle XVIII i establida al barri de Velluters de la ciutat de València. Es va casar el 1877 amb Carmen Rubio Burguet. Suposà la unió amb una altra família sedera. Els Rubio eren uns germans que treballaven la mateixa manufactura. El matrimoni va viure al carrer de l’Hospital, al cor del barri dels seders. Allí mateix tenia la fàbrica. Però tenia una necessitat: criar ell mateix els cucs per a la seua producció. Este és el motiu pel qual el 1879 comprà l’hort del baró d’Estivella per a crear un criador i una residència important.
Vicente Martínez va ser una persona interessada per la cultura i preocupada per la crisi de la seda valenciana. Atresorà una destacada biblioteca que es conserva a Estivella. A més dels llibres del segle XIX dedicats a l’agricultura i a la sericultura, incorporà obres del segle XVIII, com les del pare Tosca, novel·les europees del segle XIX i part del fons de la Baronia amb dos pergamins. Però, sens dubte, el reconeixement més destacat de la seua trajectòria va ser la medalla al mèrit daurat obtinguda per l’obra La cosecha de la seda desde 1954, publicada el 1896.
En definitiva, l’estudi de l’obra de Martínez Català permet reconéixer, des d’Estivella, la generació d’industrials i comerciants de la seda de finals del segle xix. Eixe fet mereix un reconeixement en la història comarcal i en la bibliografia valenciana. Mentrimentres, per a fer justícia al creador de l’edifici, s’hi ha incorporat la denominació Casa Martínez Català – Ballester Rubio. Esperem que prompte el seu nom siga més valorat i reconegut.