Imagineu que estem d’acord a reduir les ràtios màximes per aula, incrementar les plantilles docents i el personal de suport, agilitzar les substitucions del professorat, reduir la càrrega burocràtica que dificulta la tasca educativa i reforçar els serveis d’orientació i atenció a la diversitat.
Imagineu que també compartim la necessitat de renovar, rehabilitar i climatitzar els centres educatius, continuar avançant en la negociació amb la comunitat educativa, reconéixer la importància del primer cicle d’Educació Infantil i garantir la presència i promoció del valencià com a llengua pròpia i vertebradora del nostre sistema educatiu.
Imagineu, a més, que defensem un model integrador que permeta que tot l’alumnat finalitze l’escolarització obligatòria amb un domini adequat de les dues llengües oficials.
I imagineu que, pel que fa a Sagunt, també coincidim en la necessitat de construir dos nous col·legis i un nou institut, executar la reforma integral del CIPFP Eduardo Merello, ampliar les places de Formació Professional, millorar l’accessibilitat dels centres, instal·lar ascensors, climatitzar les aules i garantir els recursos econòmics necessaris perquè totes aquestes actuacions es facen realitat.
Imagineu, per tant, que tots els grups polítics del nostre Ajuntament fórem capaços de posar-nos d’acord en un text unitari. Un text sense assenyalaments, sense partidismes i sense interessos ideològics. Un text que representara únicament la voluntat de defensar i millorar l’educació pública i en valencià.
Us ho imagineu?
Doncs deixeu d’imaginar-ho.
Perquè eixe text existia. El vam presentar en el Ple Ordinari de juny. Un text construït a partir de les reivindicacions de la comunitat educativa, amb l’objectiu de sumar consensos i traslladar a la Conselleria les necessitats reals del sistema educatiu i de la nostra ciutat.
Un text que no buscava culpables ni confrontacions. Entre altres coses perquè els problemes de l’educació no són nous. En quaranta anys de democràcia hem vist succeir-se huit lleis educatives impulsades pels diferents governs d’Espanya, convertint massa vegades l’educació en un camp de batalla política en lloc d’una política d’Estat.
Precisament per això consideràvem important aprovar una declaració conjunta en defensa de l’educació pública i en valencià. Una declaració que reclamava millores concretes, infraestructures pendents i compromisos reals per a Sagunt.
Tanmateix, el text va ser rebutjat pels grups que governen la ciutat. El PSOE de Darío Moreno, Compromís, EU-Podem i Iniciativa Porteña van votar en contra. Els mateixos grups que ja havien rebutjat anteriorment una proposta de suport a les tècniques d’Educació Infantil, malgrat compartir bona part de les seues reivindicacions.
Per això convé deixar d’imaginar i començar a assumir la realitat.
Perquè quan una proposta que defensa l’educació pública, el valencià, les infraestructures educatives i les reivindicacions de la comunitat educativa és rebutjada per motius polítics, el missatge és clar: a Sagunt, amb Darío Moreno al capdavant, l’educació continua sent massa sovint una ferramenta de confrontació política en lloc d’un espai de consens.
I és una llàstima. Perquè l’educació pública i en valencià hauria de ser, ahir, avui i sempre, un punt de trobada i no de divisió.