Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
El passat 27 de juliol assistirem a diversos actes acadèmics, civils i religiosos per a commemorar els 750 anys de la mort del rei Jaume I “el Conqueridor”. Una jornada que va marcar eixa tradició que els valencians tenim i sentim per el fundador del Regne de València, pare de la pàtria i símbol principal de la nostra identitat pròpia com a valencians.
D’igual manera, el dia 9 d’Octubre, els valencians també celebrarem el dia gran per a tots nosaltres, enguany de forma més significativa i emotiva, amb diferents actes, jornades i congressos repartits per les diferents poblacions de la Comunitat Valenciana.
En Llombai per exemple, dita celebració recau en els escolars del CEIP Sant Francesc de Borja, principalment els alumnes de 3r i 4t de primària, que recorden al rei amb una xicoteta representació del rei Jaume I i na Violant d’Hongria, uns soldats i l’ofrena d’una corona de llorer davant el panell del carrer dedicat al rei conqueridor.
Però este sentiment de tradició, de festa i de costum... no és així perquè sí, sinó perquè al llarg dels anys, i de generació en generació, s’ha anat traslladant eixe amor per una terra, una llengua, unes costums, uns personatges... i els xiquets han après dels majors, i estos els han compartit i ensenyat els seus valors i tradicions.
Ara bé, ha d’haver també voluntat per part dels joves per a voler aprendre, continuar en les celebracions i acceptar les obligacions, ja que la festa no és sols festa i disfrute, sinó també és responsabilitat i faena... a l’igual que passa en les tradicions i costums.
Per exemple, antigament es treien els cobertors als balcons en les festes per engalanar els carrers els dies de processó... o es treien els mantons de manila en certs balls... i en alguns pobles encara es conserven estes costums, però en molts altres han desaparegut perquè això dona faena, o pel ritme accelerat en que vivim no disposen de temps per a estes pràctiques que son part de la nostra identitat... encara que si per a altres inclús importades.
Per contra, moltes altres si que s’han conservat, es mantenen o s’han recuperat, posant-se en valor. I es que, en definitiva, al final, per a continuar amb les tradicions i els costums, rememorant cançons, actes, personatges històrics o dates assenyalades, així com receptes gastronòmiques, etc; ha d’haver voluntat per part de les institucions, els veïns, les famílies i en definitiva per nosaltres mateixos, per tal d’ensenyar als menuts, a l’igual que abans van fer amb nosaltres.
Per sort per a tota la societat valenciana, la figura del rei Jaume ens cohesiona, uneix i la sentim pròpia, i en octubre l’enaltim.