Estes últimes setmanes es parla molt de l’ascens de l’extrema-dreta i del’assumpció dels seus postulats per part de la dreta tradicional i com lesseues formes i el seu rerefons condicionen d’una forma molt efectiva la vidapolítica i mediàtica actual. Però la cosa ve de lluny i té molt a vore amb laqualitat de la democràcia en què vivim. Més de quaranta anys després d’unatransició incompleta continuem pagant el preu de l’establiment d’un sistemapolític allunyant de la ciutadania i amb trets culturals heretats del franquisme.
Hi ha dos elements essencials en qualsevol sistema polític que ens permetenmesurar la qualitat de la democràcia. Un és la participació de la ciutadania enla política, l’interés que desperta en el conjunt de la societat i com ens veieminterpel·lades per les i els representants polítics. L’altra és el controlpopular del poder polític, la capacitat de decidir i aconseguir que elspostulats ciutadans esdevinguen lleis i polítiques públiques concretes i que lesi els representants polítics i les institucions estiguen sotmesos a un controlefectiu per a evitar la corrupció i el clientelisme. Males notícies: en elnostre cas ni hem consolidat l’element de la participació ni el del control deles institucions.
Quan ens referim a l’interés que desperta la política en la societat laparaula clau que apareix en el nostre cas és la desafecció política, la gentpercep la política com una cosa llunyana, apartada dels seus interessos i quemanca de sentit. Malgrat que la participació en les diferents conteseselectorals és elevada, l’apatia i els valors de l’antipolítica heretats delrègim franquista dominen l’escena política, la gent no milita en partitspolítics, no acudix als actes polítics, no participa massivament demanifestacions i protestes, no condiciona amb força les decisions dels seusgovernants, i això és un problema. Així i tot, la nostra societat no posa endubte el sistema polític democràtic, que gaudix de molta legitimitat, però noaixí els partits polítics i les institucions que el conformen. Se’ns diu quesom una societat amb un grau molt elevat de cinisme democràtic perquè malgratcreure en la democràcia no ens agrada el seu funcionament.
Les conseqüències de la desafecció política son clares. La baixaparticipació i interés en la política ens allunya de les institucions, que almateix temps deixen d’estar controlades per la ciutadania i, per tant,esdevenen espais d’abús de poder, de clientelisme, de finançament il·legal delspartits i de connivència entre els sectors econòmics i els governants, endefinitiva, es constituïx una creixent corrupció política que ha esdevingut ambels anys un element estructural del nostre sistema i que ha alimentat la baixaqualitat de la nostra democràcia.
Tot açò s’entén millor si observem els inicis de la nostra democràcia. Latransició no va comportar un trencament amb el sistema polític anterior, més béva ser una adequació de les elits econòmiques, polítiques i burocràtiques a lanova realitat democràtica d’una forma bastant còmoda i sense fer massarenúncies en allò que els era més important: el domini del poder políticmitjançant l’ocupació de llocs de l’administració civil i militar i lacontinuïtat del control del capital per part de les elits econòmiques. A més amés, la transició ens va procurar un sistema electoral i de partits que vabeneficiar el partit hereu del règim, l’UCD i que va ser acceptat pel PSOEperquè també en treia profit, d’esta manera es consolidava el bipartidisme queha predominat fins l’any 2014 i que sembla voler tornar a marxes forçades. Lamanca de pluralisme polític, de cultura del pacte i de coalicions a lesinstitucions i les contínues majories absolutes dels dos partits dominats en unacomunitat política plurinacional com la nostra, que no ha tingut mai un encaixterritorial adequat, ha tingut efectes devastadors en la convivència i larepresentativitat de la nostra societat.
En definitiva, la corrupció política estructural alimenta l’ascens del’extrema-dreta; la manca de mecanismes d’integració de la plurinacionalitat del’estat alimenta l’ascens de l’extrema-dreta; la baixa participació de laciutadania en la política alimenta l’ascens de l’extrema-dreta; la falta deconfiança amb els partits polítics alimenta l’ascens de l’extrema-dreta; lafalta de control de les institucions alimenta l’ascens de l’extrema-dreta; lafalta de cohesió social i territorial alimenta l’ascens de l’extrema-dreta...No estic dient que tota la responsabilitat de l’ascens de l’extrema-dretaprovinga de la transició democràtica, però la baixa qualitat de la nostrademocràcia si que és una conseqüència claríssima d’aquell període de la nostrahistòria. El preu que estem pagant per no confrontar obertament amb el nostrepassat pot esdevenir inassumible per al nostre sistema polític actual.