Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Estem vivint un món en el que ens hem acostumat de forma general a voler-ho tot ja i tot ràpid i, en ocasions, no sabem disfrutar dels moments ni de les coses. A més a més, solem fugir de les obligacions i volem solament els plaers i la diversió... però si no hi ha abans treball i esforç, després igual no existeixen eixos plaers. A més a més, tot depèn d’un equilibri que és el que fa possible la continuïtat i la vida tal i com la concebem.
Però clar, també estem en un moment on prima l’individualisme... i això és un factor clau en esta societat. Hi ha comerços i oficis que s’han acabat per falta d’interès i de relleu generacional, com també passa en moltes tradicions i espectacles. Tot en sí, des de l’enramà del Corpus, el teatre, els assajos de la banda, els balls, etc. Tot necessita temps, preparació, hores... i faena. I per suposat, gent per anar sumant i donar continuïtat a les coses. Però ahi radica també un altre problema i es que, en ocasions, si des de casa no inculquen una serie de valors o directrius, moltes d’estes accions poden acabar-se.
Fa uns anys hi havia més sentiment “de poble”, i la gent acudia a tots els actes, foren festius, religiosos, musicals, esportius... i normalment, com en les diferents professions, sempre algú de la família s’encarregava d’eixa transmissió. El problema és que hui, entre que “estem massa” ocupats; entre que “s’hem fet molt còmodes”, entre que hi ha “qui no sap” certes coses perquè ningú li les ha ensenyat, i entre que alguns sols van a allò que els convé... ens trobem en que poc a poc eixe equilibri i eixe relleu generacional es tensa i es fica en perill, ja que si jo sols vaig al que em convé o vull, però d’altres festivitats o actes no vaig, després em puc trobar en la sorpresa que alguns esdeveniments van perdent força perquè altra gent tampoc acudeix, i açò pot finalment acabar en nombroses festes, tradicions, costums, etc.
Per tant, convindria reflexionar i pensar en si no seria més bonic tornar a ser “més de poble”, acudint a tot allò que es faça en el municipi, ja que al final... en la nostra mà està el mantenir el poder continuar vivint de la manera que coneixem i estimem.