Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
En algunes ocasions, quan els majors del Marquesat parlaven del que estava per vindre i no ho veien clar solien dir que el futur estava negre. I precisament ara, amb l’inici del curs i amb els nefastos resultats de l’informe Pisa, estem en un moment prou negre per al futur acadèmic.
En la meua modesta opinió, i ací també parle com a professor d’institut i, per tant, persona relacionada amb l’alumnat de secundaria, son diversos els factors que poden explicar esta situació.
Per un costat, moltes famílies pensen que en les escoles, instituts i universitats, els professors han d’educar als seus fills i filles, quan realment en els centres se’ls pot impartir una ensenyança i un coneixement, però la educació ha de vindre de casa.
Per altre costat, els professors, en moltes ocasions, som qüestionats en la nostra feina i inclús se’ns denigra i insulta, com ha succeït en els mesos de la vaga indefinida, a diferència d’altres professions i treballs on això no passa.
A més a més, s’ha parlat molt de que els xiquets i adolescents han de ser feliços i els hem de motivar, un fet molt necessari... però que ha de connectar amb la realitat i, independentment del nostre estat d’ànim, variable, hem de tirar avant i complir amb les nostres obligacions, una paraula que molts desconeixen: “obligacions”, a diferència de la paraula “drets”, que sí que tenen clara.
Si a tot açò sumem un sistema educatiu en el que es permet anar passant de curs en dos, tres, cinc, nou... assignatures suspeses; que sols deixa repetir dos vegades en tota la etapa escolar; que no fomenta la cultura de l’esforç, del treball, ni la idea de que tot en esta vida costa d’aconseguir i ningú regala res... sumat al abús de les noves tecnologies, la falta d’hàbits de lectura, el no cuidar l’escriptura, no fer dictats, redaccions ni comentaris; no saber calcular de cap (ni tan sols per a operacions simples); i damunt es criminalitza la memorització (fet molt necessari per a qualsevol etapa de la vida, per a potenciar el cervell i inclús per a preparar-te una prova, oposició o defensa...), podem anar comprenent que estem davant generacions que, en general, tenint molts avantatges, mitjos, ajudes, professionals dispostos a ensenyar-los, bons materials, etc.; no ho aprofiten (salvant honroses excepcions), i no fiquen res de la seua part, ni actitud, ni treball, ni participació... (malbaratant-se molts recursos i potenciant molta burocràcia), i així, per molt que s’intente, si u no vol, no hi ha res a fer, i al final es converteixen en analfabets funcionals que en la pràctica no serveixen i... de què viuran? D’una pagueta? Què aportaran a la societat?.
Conclusió: o anem canviant el model, el sistema i els hàbits... o el futur cada vegada estarà més negre!!!