Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
És conegut que la Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes, Lo Rat Penat, entitat senyera del valencianisme, fon presentada solemnement en societat el 31 de juliol de 1878 en el gran pabelló municipal instalat en motiu de la Fira de Juliol. Aquella data ha quedat com la del seu naiximent públic. Pero, com ocorre en totes les grans empreses, l'història de Lo Rat Penat escomençà prou abans, en reunions discretes entre escritors que compartien una mateixa preocupació: tornar-li a les lletres valencianes la vitalitat que havien conegut en els seus sigles d'esplendor.
U dels testimonis privilegiats d'aquells moments fon Teodor Llorente Olivares, director de Las Provincias, poeta i una de les figures fonamentals de la Renaixença valenciana. La seua presència en aquelles reunions no fon casual. Llorente gojava ya d'un enorme prestigi tant en el món periodístic com en el lliterari i havia cultivat, encara que de manera esporàdica, la poesia en llengua valenciana.
El propi Llorente volgué contar als seus llectors cóm s'estava gestant aquella iniciativa. Ho feu en Las Provincias baix el títul 'La Societat del Rat Penat', en un artícul publicat el 13 de juliol de 1878, despuix d'assitir a una d'estes reunions.
Aquella transcendental reunió se celebrà el 7 de juliol de 1878, en l'Ateneu-Cassino Obrer de Valéncia, situat en el carrer En Bou, a on escomençaren a perfilar-se algunes de les qüestions essencials de la futura societat.
L'ambient en el que sorgí aquella iniciativa tenia un protagoniste indiscutible: Constantí Llombart. L'escritor portava anys treballant per la recuperació de les lletres valencianes i havia trobat en el seu "Lo Rat-Penat. Calendari Llemosí" una ferramenta extraordinària per a reunir a escritors i difondre les seues obres. L'almanac havia escomençat a publicar-se en 1874 i es convertí en u dels principals focs d'activitat de la Renaixença valenciana.
Llombart tenia una aspiració que anava molt més allà d'editar una publicació lliterària. La seua mirada estava fixada en aquell sigle XV, al qual considerava la gran edat d'or de les lletres valencianes i somiava en tornar-li a la llengua i a la lliteratura valencianes part d'aquella vitalitat perduda. El Calendari havia segut el primer gran pas; ara es tractava de crear una estructura capaç de fer permanent aquell esforç.
La qüestió que es plantejà en aquelles reunions era, precisament, quin tipo d'entitat devia de constituir-se.
La primera idea passava per crear una societat dedicada a celebrar anualment uns Jocs Florals, seguint el model que ya s'havia consolidat en Barcelona. Per ad alguns, inclús eixa periodicitat pareixia massa ambiciosa i arribaren a plantejar celebracions més espayades. Pero Llorente, que assistia com a convidat i que coneixia de primera mà el món de les lletres, volgué ampliar aquella perspectiva.
Per al director de Las Provincias, llimitar la futura societat a una festa poètica hauria segut desaprofitar una oportunitat històrica. En el seu artícul explica que en Valéncia fea falta alguna cosa molt més àmplia: un estudi sério i continuat de les coses valencianes. No es tractava únicament de premiar poemes, sino de reunir a quants treballaven, de manera dispersa, en l'història, la lliteratura, les costums, l'art i les tradicions de l'antic Regne de Valéncia.
Llorente defenia, en definitiva, que aquella societat no naixquera per a organisar uns Jocs Florals i desaparéixer fins a la següent convocatòria. Devia convertir-se en un centre permanent de cultura valenciana, capaç de reunir esforços i posar-los al servici del coneiximent i divulgació de les glòries de Valéncia.
L'idea de Llorente fon escoltada i acabà incorporant-se al proyecte. Aquella decisió resultà fonamental per a comprendre lo que seria Lo Rat Penat. Els Jocs Florals acabarien convertint-se en una de les seues activitats més conegudes, pero l'institució naixqué en una vocació molt més extensa. La seua pròpia denominació oficial —Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes— expressava ya aquella voluntat d'abarcar molt més que la creació poètica.
També resulta revelador que, en aquells primers moments, ni tan sols estiguera definitivament decidit el nom de l'entitat. Entre les propostes aparegué una expressió profundament vinculada al llenguage de la Renaixença: 'Els Fills de la Morta Viva'.
La «Morta Viva» era una veu utilisada per a referir-se a la llengua valenciana. Era considerada una llengua que havia perdut bona part de la vitalitat lliterària d'uns atres temps, pero que podia renàixer. Els seus fills serien, precisament, aquells que assumiren la tasca de tornar-li aquella vida.
La denominació no arribà finalment a convertir-se en el nom de la societat, pero l'història volgué conservar-la d'una manera especialment significativa. Constantí Llombart publicà en 1879 "Els Fills de la Morta Viva", una extensa obra de caràcter bibliogràfic dedicada als escritors que havien contribuït al renaiximent lliterari valencià. L'obra fon presentada als primers Jocs Florals de Lo Rat Penat i resultà premiada en aquella convocatòria.
D'esta manera, el nom que pogué haver batejat a la nova societat acabà donant títul a una de les obres fonamentals del seu principal impulsor. La pròpia trayectòria de Llombart demostra fins a quin punt l'idea de crear una institució estable formava part d'un proyecte cultural molt més ampli. L'investigació, la recuperació bibliogràfica i la dignificació de la llengua estaven en el centre de les seues aspiracions.
Pero finalment fon un atre nom el que prevalgué: Lo Rat Penat.
No era un nom nou. Era el títul del Calendari que Llombart havia impulsat des de 1874 i que, en certa manera, havia servit de verdader germen de la futura societat. El rat penat, ademés, era una image profundament vinculada al Regne de Valéncia i a la seua tradició heràldica. D'aquell almanac lliterari naixqué el nom de l'institució; i d'aquella publicació, bona part de l'ambient intelectual que feu possible el seu naiximent.
Aixina, quan el 31 de juliol de 1878 Lo Rat Penat es presentà solemnement davant de la societat valenciana en el gran pabelló municipal de la Fira de Juliol, aquella aparició pública era en realitat la culminació d'un procés iniciat unes semanes abans.
Entre les parets de l'Ateneu-Cassino Obrer del carrer En Bou s'havia debatut qué devia ser aquella societat, quin alcanç devia tindre i, inclús, cóm devia nomenar-se. Llombart havia aportat l'impuls inicial i l'ensomi de recuperar la grandea lliterària valenciana; Llorente havia contribuït a eixamplar el proyecte per a convertir-lo en alguna cosa molt més ambiciosa que una simple institució de Jocs Florals.
I potser ahí es troba una de les claus més importants de l'història de Lo Rat Penat: naixqué perque uns hòmens entengueren que la recuperació d'una cultura no podia llimitar-se a recordar el passat, sino que necessitava crear institucions capaces d'estudiar-lo, divulgar-lo i mantindre'l viu.