[Quanl'amor és de veritat, tot és més fácil (mai és difícil), tot éscreixement (mai destrucció), tot et sana (mai et fereix).]
SilviaCongost/ La voz de mis alas.
AnnaFerrercom a docent del col·legi públic Bisbe Hervàs de Puçol i AnnaRosselló coma cantautora. Amb esta doble vessant la meua amiga veu acomplitsalgunsdels seus somnis.
Sino t'acarona…
Solta-ho,per favor
Sino t'abraça…
Deixa-hocórrer,
Ves-te'nben lluny
Siel que roman és la indiferència…
Anna,què vols dir-nos en esta cançó composta al novembre del 2019?
-Idigues-li adéu,intenta justament expressar esta idea de què si allò que perceps ,vius o sents és justament el contrari, és moment aleshores dedir-li prou i acomiadar eixe amor de la teua vida.
-Iaixò segons tu és fàcil?
-No,de ninguna manera ho és, este fet de dir adéu t'ompli d'emocionsnegatives que et poden portar a un oceà de tristesa, de ràbia, defrustració, de decepció i de descontrol emocional.
Comexpressa el psicòleg WalterRiso:-aldesamor no s'arriba en un dia sinó que va gestant-se lentament icreixent fins que arriba un moment que es converteix en un gegantmassa gran, esta transformació acaba en un punt determinat, en unclick on tot sembla esclatar en mil miquetes deixant un dolor que ettrenca el cor.
-Quèpot percebre qui escolte esta cançó?
-Potser,que el dir adéu fa que alguna cosa molt important se't trenca perdins, que et dol i et resisteixes a donar-li fi a projectescompartits, a il·lusions que t'embolcallaven l'ànima,…peròl'aire que t'envolta alcostat d’eixe amor és un aire quet'asfixia, t'ofega i et trobescom davant d'un penya-segat on elvent t'espenta a deixar volar eixe amor perquè nade en llibertat.Sense oblidar que no estàs sola, sinó envoltada per una banda pelteu propi amor, el principal, el que vetlla per saber estimar-te ivalorar-te bé a tu mateixa i per altra banda acompanyada per l'amorde les persones que t'estimen, t'abracen i et fan sentir arropada enmoments tan difícils i complicats on és imprescindible el seusuport emocional
-Quinaseria la part positiva d'este I digues-li adéu?
-Ésuna nova oportunitat per a aprendre a estar a soles amb tu mateixa ipoder retrobar-te, escoltar-te i créixer dels errors i encertsviscuts. És un pas més de creixement personal.
Tambéés un cant d'esperança per obrir les portes a noves il·lusions queestan per fer i qui sap si algunes feia temps que estaven al nostreinterior.
-Quinacançó podries recomanar-nos escoltar i per què, Anna?
-La veritat és que res del que passa en el món artístic i educatiupot separar-se del que ens envolta i en estos moments estem passantper una crisi històrica a tots els nivells. Hem de traure allòpositiu de totes les experiències viscudes; les bones i lesdolentes…la veritat és que durant tota esta època de pandèmiamundial hem vist la solidaritat de moltíssimes persones aplaudintals balcons per donar suport al personal sanitari. Hem vist l’esforçde tota una societat intentant des del seu àmbit professionalcontrolar i lluitar contra aquest virus: cossos i forces deseguretat, cuidadors de residències, treballadors de supermercats,personal de neteja, transport,mestres, polítics/ques,psicòlegs/gues ... fins i tot l’esforç dexiquets i xiquetes quehavien de romandre tancats. Tota la societat ha ajudat i col·laborata la seua manera i des del seu sector laboral com millor ho sabiafer. I la lluita encara continua. Per altra banda, hi ha moltespersones que han perdut el seu treball o han hagut de tancar el seunegoci, però el pitjor i més greu és que hi ha moltes persones quehan perdut algun familiar o amic/ga estimada com a conseqüènciad’aquesta situació i això serà una ferida que no podrem i nopodran oblidar.
Nohi ha una cançó determinada Amparo hi ha milers de cançons i obresmusicals de tots els gèneres musicals que acompanyen a l'ésser humàper poder viure allò que viu amb més dignitat, comprensió iacceptació. Per això i ara més que mai, la cultura és encara mésnecessària i important. Ja que dintre de tant de patiment també hemvist coses que no ens agradeni que com a societat hem de canviarperquè no podem deixar a banda el sentit crític de tot allò quevivim i del que ens passa; la cultura, l’art, la ciència,l’educació i el coneixement sónbons miralls per intentar veurequè podem fer per millorar com a societat.
Comva dir RiccardoMutien el concert d'any nou:
[Lamúsica és una missió. La fem per a fer la societat una miquetamillor. La salut és important, però també la salut de la ment.Consideren la cultura com un dels elements essencials per aconseguiruna societat millor].
-Anna,com podríem finalitzar esta entrevista?
-Dientque la vida és preciosa tal i com cantava el nostre estimat OvidiMontlloren una de les seues cançons “ Garrotada en swing” […garrotadacantarem la vida és deliciosa, garrotada cantarem la vida ésdeliciosa…]
Lavida encara que de vegades ens faça mal i estiga plena d'entrebancsdolorosos, també està farcida de noves oportunitats, d'aprenentatgecontinu i d'alegria.
L'altredia vaig escoltar que, degut al confinament, havien augmentat elsdivorcis. Si el confinament ha servit per dir adéu a relacions queja no eren sanes, doncs endavant, encara que és dolorós, cal saberdir adéu ja que quan en una relació entra el factor por, com diuJoanGarriga,en el seu llibre ElBuen Amor,ja no hi ha res a fer. Si hem d’estimar fem-ho amb il·lusió icoherència. És un repte que cal assumir, no és fàcil, perquèl’amor s’ha de cuidar, mimar i treballar perquè si no estàcondemnat a morir. Cal tenir cura en la importància de l'autoestimaper establir relacions sanes i estar units en els moments mésdelicats i difícils on de veritat es posa a prova l'essència delvertader amor.
Moltesgràcies Anna Ferrer i Rosselló per esta didàctica i musicalentrevista ha sigut un plaer.