Ir al contenido principal

L’equidistància històrica

LLUIS ALBERT ADELL
Lluis Albert Adell. EPDA
Lluis Albert Adell. EPDA

Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.

Activar ahora


Salvador Roig Ballester, Manuel Garcia Paredes, Roque Mateu Ruiz,Francisco Guzmán Dalmau, José Esteve Ortiz, Manuel Molins Martínez, BernabéAndrés Ferrándiz, Miguel Ferrer Navarro: aquests són els noms dels aldaiers quevan ser assassinats sense cap judici ni cap prova punible per la repressiófranquista. L’únic delicte: defensar la llibertat, la justícia i la igualtat.Represaliats per un règim feixista i oblidats a l’ostracisme lúgubre i obscurd’una fossa comuna.

El passat dissabte 5 de setembre, al cementeri de Paterna, es vacelebrar la inhumació dels 39 afusellats de la Guerra Civil. Després d’un llargprocés que va començar amb l’aprovació de la Llei 14/2017, de MemòriaDemocràtica de la Generalitat Valenciana, amb la inestimable ajuda de laDiputació de València, al remat es va permetre als familiars de les víctimestrobar les restes dels seus avantpassats i així poder descansar en pau. Per fi.

Fou L’Ajuntament de Paterna qui, amb una publicació al DOGV el dia 5d’abril del 2018, informava que s’iniciava l’expedient d’excavació i exhumacióde la fossa comuna 94 del quadrant primer esquerra del cementeri de Paterna.Malgrat que els aldaiers no es van localitzar a la 94 sinó, que romanien alsnínxols 43 i 44 del cementeri, havien sigut traslladats de la fossa als anysseixanta. A partir d’ací comença a articular-se tota una xarxa de recerca iinvestigació per tal de localitzarfamiliars, una empresa encapçalada per la «Plataforma familiars fossesPaterna» creada pels familiars a fi de facilitar les tasques d’identificació.Ajuntaments com el de Xera, el primer a demanar-ne ajuda a la Diputació,juntament amb els de Manises o el del mateix Paterna, s’involucren d’alguna oaltra forma en aquest treball de recolzament tant en les labors d’identificaciócom en les tasques jurídiques i administratives corresponents.

Quin ha estat el paper de l’Ajuntament d’Aldaia en tot aquest procés?Donar l’esquena tant als familiars, com als afusellats i, el més dur de tot, ala veritat. Malgrat ser el poble amb major nombre d’afusellats, vuit, elposicionament de l’equip de govern davant d’aquests fets sempre ha estat d’unainadmissible equidistància. Ho van demostrar amb el famós monòlit del Parc del’Olivereta, on van desvirtuar el simbolisme d’aquest en homenatge «als tresd’Aldaia»: José Martínez Luna, SalvadorVilanova Cánovas i Manuel Sánz Lloret, també afusellats en acabar laGuerra Civil per haver sigut representants electes del nostre ajuntament i de l’administració dejustícia de la II República, amb un acte de condescendència i banalització dela memòria històrica. El 2016 s’abstenien en una moció de reconeixement dels«tres d’Aldaia», tombant la iniciativa presentada per EU amb els vots en contradel Partit Popular com a aliats en aquest tema.

Just aquesta setmana el president Sánchez aprovava l’avantprojecte dellei de memòria històrica demostrant que no tots es posen de costat davantaquest fet històric. En canvi, a Aldaia, el partit socialista no ha estat al’altura de les circumstàncies, assimilant un discurs més proper a les tesis dela dreta més rància de «no removamos los muertos». A Compromís per Aldaia estemprofundament indignats i decebuts pel que considerem una actitud estratègica ielectoralista del govern local. Consten per sempre aquestes paraules, com axicotet homenatge a les famílies que lluiten per fer justícia i poder soterrarals seus dignament i, sobretot, als aldaiers que donaren la seua vida per fer,del nostre poble, un poble lliure i democràtic.


Sobre el autor

LLUIS ALBERT ADELL
Lo más leído