Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Mai imaginàvem que un virus de la gripcanviaria tant la vida. Tot i l’individualisme imperant en les societats mésgrans i poderoses, no s’entén l’home i la dona exclusivament per si mateix. Sompart d’una empresa, d’una societat i un país que ens controla cada dia i en elque complim una funció. La capacitat tributària o el control de les videspersonals són una de la peça fonamental del sistema actual. Té el mateix viurea Estivella o Nova York. Totes i tots responem. Si no ho fan, és perquè estandins de la bossa de la pobresa on els membres que s’hi inclouen són anònims i malauradamentno compten o es tenen en poca consideració.
Però, des d’ara, especialment amb el decretd’alarma, se’ns diu que participem el mínim possible de tota activitat grupal ocomunitària. No podem compartir l’oci, l’esport o la cultura. La nostra jornadaes fa especialment individual. S’extingix o minimitza una gran part del mónlaboral. Els carrers deixen de ser espai compartit. Esta societat que ens volper a tot, obliga a individualitzar-nos a casa. Sona tan estrany com irrealperò cal assumir-ho.
Tanmateix, en este impàs temporal, no hem dequedar-nos estrictament amb l’actitud d’aïllar-nos del planeta. Hem d’aprofitarel moment per a sentir-se persones més humanes i solidàries. Des de casa, s’hade col·laborar amb els qui ens necessiten en el carrer, el veïnat o la finca.Podem fer-nos més col·laboratius fins i tot a través de le xarxes, els mòbils o les tauletes. No solsaixò, també hem d’aprendre a mirar pel planeta. El seu futur no sembla massaesplenderós, si no ens impliquem per a salvar-lo. Davant esta catastrofe que noconeix fronteres, ho hem de valorar més i millor.
En definitiva, respectem tota la normativaespecial aprovada estos dies. No deixemlloc per a la inconsciència. Pensem que també va per nosaltres. Prenent-nosseriosament tot el que estem vivint. Però sobretot intentem créixer com aéssers humans més solidaris. Aprofitem pera estimar el món i buscar-li i buscar-nos un futur més digne.