Deixearrere la comarca. Per unes hores, em situe en la finestra d’un AVEcap a la capital de les Espanyes. Crec que, quan ens allunyem decasa, sentim més prop el que estimem. En el meu cas, hui m’ajuda arecapitular com passem la COVID-19 a Estivella i el que ens queda perviure. També m’inspira per a reflexionar al voltant d’eixa novanormalitat que vindrà per a quedar-se.
Enprimer lloc, pense que, malgrat tot, la cultura serà encara mésnecessària. Si renunciem als esdeveniments culturals, tancarem lapossibilitat a desenrotllar-nos com a persones. No obstant això, lanostra perspectiva cultural ha de canviar. Arriba l’hora deplantejar una cultura de minories, això sí de moltes i pluralsminories. Cal (o calia ja fa temps) pensar en una programaciócomarcal coordinada. No és viable fer activitats semblants en dosmunicipis pròxims. Tanmateix, perquè açò passe, cal abanscoordinar-se. Hem d’oferir cultura, per a tots i totes d’unamanera més segmentada.
Elpatrimoni també s’ha d’abocar a noves fórmules. L’administracióha de subvencionar no sols les millors restauracions de monumentssinó aquelles que formen part de bons programes comarcals. Ara, mésque mai, el turisme rural s’instal·la amb força. S’had’aprofitar eixa possibilitat perquè venen anys de penúrieseconòmiques. L’atractiu no serà un poble per ell mateix sinó performar part d’un paquet turístic comarcal.
Lapolítica ha de ser més compartida. D’una vegada per sempre ha detriomfar el municipalisme Els ajuntaments del Camp de Morvedre hand’aprendre a demanar junts. Els projectes comarcals són els únicsque tindran més èxit en els pròxims anys. El futur no passa solspel nostre poble sinó sobretot per la comarca.
Endefinitiva, hem de dedicar els nostres esforços a protegir-nos i aprotegir els nostres davant una pandèmia que encara no voldesaparéixer. Però pensem que després hi haurà un nou futur peral qual ens haurem de preparar com a part de la comarca. La classepolítica i la ciutadania ha de tindre en compte el necessari futurpostCOVID-19.