Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
El món avança i nosaltres amb ell. Algunescostums, la majoria, es mantenen, altres es modifiquen o varien i algunesdesapareixen. D’estes últimes, en ocasions hi ha una raó o explicació, però enocasions altres ho fan silenciosament i sense “cap sentit aparent”. I en elpresent article vull fer una reflexió sobre un fet que vaig observant i queenguany, amb sorpresa i tristesa, he contemplat en Llombai. Un poble de músics,en una banda bicentenària que és la més antiga de la Comunitat Valenciana ipossiblement d’Espanya (ja que tenim constància de la seua fundació en l’any1818), i en la que la música està present bona part de l’any. Per tant, en unpoble sensibilitzat i amant d’este art, les distintes músiques deurien decuidar-se, tocar-se i perpetuar-se. Ara bé, en les festes, ja siga en elspobles veïns o ací en Llombai, enguany hem vist com una peça tantsignificativa, tan nostra i que a molta gent independentment de l’edat ensagrada, com es el pasdoble, ha sigut suprimida sense cap explicació deles diferents revetles i orquestres, així com de la pròpia xaranga de labanda. L’explicació, en principi, és que la majoria d’orquestres ara ja notoquen “això”. Però jo pregunte... tan complicat és ficar un parell de pasdoblesa l’inici de la Verbena i donar content al personal? Ací en Llombaisempre havia sigut “costum” tocar-lo (de fet sempre era el tio Gorretal’encarregat d’iniciar el ball amb ell), i seguidament ja començaven la restade cançons. Sols un parell, no demanem més. Però mentre en altres pobles com LaFont de la Figuera, on vaig ser convidat, vaig presenciar com son amants dels pasdobles,i inclús mantenen una nit el ball del mantó, ara en Llombai ja no toquen ni pasdobles,ni valsos, ni balls agarrats... amb el que una part de la gent més major, ialtra igual no tan major, es veu afectada. Araó d’açò, i tenint present eixa frase del poeta Estellés: “Qui perd elsorígens perd la identitat”, pense, i no soc l’únic, ja que altres personestambé m’ho han comentat, que el pasdoble és una cosa nostra i no deuríemde perdre-la. A més a més, un altre tema que comentàvem era que al voltant de2:00h posen “flying free” de pont aeri... com enviant a la gent “Mil·lenial” adormir, quan esta era una cançó de les del final o de despedida a les4:00h. I inclús la cançó Xiquilla... enguany ni s’ha escoltat. En fi, que cada orquestraés lliure, però pense que quan es contracten i venen a pobles... també deuriende tindre presents les costums locals i respectar a totes les edats, ja quecosta molt poc donar content a la gent. No obstant açò... igual es que tambéestem davant de “la mort” del pasodoble. Qui sap. El temps dirà.