Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Ciudadanosy Podemos intentan representar a dos Españas claramentediferenciadas, independientemente de lo que podamos decir deellos comopartidos políticos.
Elprimero representa la España de la libertad, de laposibilidad de ir a más, del mundo sin fronteras y global. Deun país donde losque más han progresado sean reconocidos por la sociedad ypuedan servir deejemplo para llegar a ese mismo nivel y de reto personal parasuperarlos, de unEstado que esté para ayudar y no para freír a impuestos a laclase media y queno sean confiscatorios con los que más tienen.
Enel lado opuesto, la España de Podemos representa ( y asílo ha hecho ver su líder en múltiples ocasiones su líder),este partidorepresenta esa España que mira al que más tiene con envidia ycon recelo,implanta la semilla del odio porque el que más lejos llega esporque es untramposo, no importa que se haya hecho a si mismo, no importaque haya curradomás o que haya tenido más suerte, importa que tiene más y esmás próspero y lajusticia consiste en igualar por abajo. Por eso esta forma depensar rechazaque el dueño de Inditex ( que empezó vendiendo albornoces porlas casas) regalea hospitales, aparatos para la prevención del cáncer, porquenada importa crearuna sociedad mejor y que se rete a si misma, lo importante escondenar a lamediocridad a todo el país, aplastados por un Estado dictadorque impide laprosperidad del individuo.
Porquelo importante para los que sostienen esta formade pensar noes llegar tan lejos como los otros sino que esos otros noprosperen, esa es lamentalidad que lastra a este país y lo condena al ostracismo.
Albert Llueca
Xé! Parle d’Espanyai em plena d’emoció, a lo Marta Sánchez, i es que laduguem molt dins delnostre cor, ara si, ara si, castanyuelas (que ací enValència és diuen postisses),bous i verbenes la meua Espanya, la terra del honor, deGran Hermano, deSupervivientes i demés! I diuen que del honor, jajajaja.
Està és l’Espanyade Podemos i Ciudadanos, la Espanya democràtica del PartitPopular i delGürtel, la Espanya de la llei electoral pactada per moratsi taronges, Espanyadel país de la patranya, de trapixeos icorrupció!
L’Espanya de lalletra de l’himne, de la votació per si el Coletas és potcomprar una casa. La Espanyade les pensions des pensionades, dels antidisturbis iPiolins.
Si, l’Espanya ésaixí, la terra hom vam nàixer. On els treballadors itreballadores no podencurrar, negociacions dignes de nehandertals polítics isindicats. Elstreballadors i treballadores, estudiants i pensionistespagant els errors deles dos Espanyes. L’Espanya de l’Europa centralista ipatriarcal alemana.
L’Espanya delssímbols segrestats i polítics presos. Espanya deconcessions, de pressupostos renegociats,desequilibrats i partidistes.
L’Espanya on totval. On pot fer qualsevol cosa, això si que no siguesraper i fiques un tuit ocom Evaristo no parles més del compte en un concert i laGuardia Civil t’identidfica.
A tot açò ens hafet arribar les ganes d’estar davant en la foto de les dosespanyes, la delscercles i la de l’ibex35. I açò no ha de quedar així!L’estat necessita reformes,i no gent que s’apoltrone.
Com diria EduardoGaleano; el torturador és un funcionari. El dictador és unfuncionari.Buròcrates armats, que perden la seua ocupació si nocompleixen amb eficiènciala seua tasca. Açò, i res més que açò. No són monstresextraordinaris. No anema regalar-los eixa grandesa. Per a tot el demés sols calescoltar a FelipeGonzalez! Ñapa Es!