Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
El silenci d'una casa buida es transforma per complet quan sentim el soroll d'un collaret o quatre potetes corrent cap a la porta per a rebre'ns.
Ho sé per pròpia experiència. A la meua casa, tot va canviar quan Lola i César van arribar, dues ànimes nobles que de cadells van conéixer la cara més amarga de l'ésser humà: l’ abandonament.
Van ser deixats a la seua sort, plens de por i amb la màxima soledat. Lola, en una bossa amb només una setmana de vida i César amb dos mesos, en una muntanya en ple hivern.
Puc dir, que adoptar-los no va ser un acte de caritat, sinó que ells m’han donat cada dia la lliçó mes important de la meua vida: m’han ensenyat que no hi ha rancor, que només hi ha una mirada neta, plena d’amor i de lleialtat.
El gossos han deixat de ser animals de companyia, per a convertir-se en un pilar fonamental de la nostra societat; ajuden a combatre la soledat de les persones majors i han esdevingut herois a les catàstrofes naturals, com a Veneçuela o la Dana.
No puc deixar passar l’oportunitat de donar les gràcies a les associacions i persones voluntàries que treballen cada dia, sense quasi materials ni ajudes, per fer visibles els nostres amics, que busquen una oportunitat.
SOS ANIMALES, REFUGIO DE TULA, CAMINANDO JUNTOS,MODEPRAN, PATITAS TRAVIESAS… Gràcies de tot cor per salvar a Lola, César, Joy, Aria, Tor i molts més, i per donar-nos l’oportunitat de conéixer i conviure amb estos herois de quatre potes.
Feliç Dia Internacional del Gos. I recorda: adoptar és la millor opció!